A vegades sents vergonya de no
ser tant eficaç con un voldria. Feia més de dos anys que en Joan Olivella m’havia
convidat a visitar el celler, a l’Arboçar, a l’alt Penedès.
No m’ha agradat mai anar a
visitar un celler jo sol; em semblaria egoista que un celler perdés el dia per atendre’m a mi sol, i em sap greu
que s’obrin ampolles només per a una persona.
És per això que sempre que
vaig a un celler miro d’anar-hi acompanyat d’altres sumillers per a treure més
rendiment del temps de tots plegats, tant dels propietaris que ens dediquen el
seu temps, (i que l’han tret de fer altres feines), i per a fer un tast més
enriquidor dels vins, amb la visió de tots plegats.
Finalment, quadrem data tots
plegats, i visitem el projecte de vins de Foresta.
Quan parlem de vins de
Foresta, parlem d’un celler petit, que podria ser la definició precisa del que
seria un microceller, concepte molt en voga, últimament (en parlaré més
endavant.)
Foresta és un projecte amb el
que volen convèncer. I el primer que varen haver de convèncer va ser el pare
d’en Lluis Carsí (l’altre soci del projecte), per a que els deixés portar una
vella vinya de xarel·lo i reduir-ne la producció d’una manera descabellada, a
ulls del pare. Va ser complicat, però el van convèncer.
També van haver de convèncer a
propietaris de velles vinyes per a que els hi venguessin el raïm. Però mica en
mica, ho van aconseguint, i es van incorporant el celler aquelles petites
parcel·les remotes que tanta il·lusió els provoquen.
Tastem xarel·lo de la vinya de la coma, una bonica vinya en
forma d’amfiteatre orientada al oest, un vi de molt bona acidesa, fresc i llarg
en boca.
La vinya el cirerer, és una
vinya de més de 40 anys, orientada al sud, molt assoleiada, un vi amb un perfil
més lleuger que l’anterior.
La vinya Sant Pau, amb uns
ceps de més de 70 anys, orientació sud oest en terrenys de sauló i sorres.
Aquest vi ha estat fermentat i criat en botes de 500 litres, donant lloc a un
vi més untuós, gras i de més pes en boca.
Tastem el sumoll 100%, d’una vella vinya de Masquefa.
El nom de
sumoll, ve del dialectal sumollar (llatí submolliare), amb el sentit de
fer pansir o madurar, perquè com que el vi jove
de raïm sumoll tenia una aspror
considerable, aquesta desapareixia amb l’envelliment, i per això el maduraven
fins a la pansificació.
És doncs, una varietat que
requereix molta habilitat, tant en ela vinya com en el celler.
Però aquí trobem un vi molt
fresc en nas, delicat gairebé diria, floral, i amb un toc rústic en boca, però
agradable. Bona feina.
Xarel·lo 14. És un cupatge de tres vinyes amb un toc de viognier, i
un 40% del vi ha estat passat per fusta. Vi voluminós, anisat (fonoll),
cítrics, mantegós, llarg...
Marselan 100% 2013
D’una vinya que varen plantar
fa menys de 15 anys, varietat de la que hi ha pocs exemples a Catalunya, i que
en aquesta ampolla tastada del 2013, creiem que necessita encara més repòs per
a domar arestes. S’intueix una volàtil, però ofereix una amplitud i longitud
d’interessant seguiment futur.
Visita interessant, d’un petit
projecte, amb grans resultats.
Ell també, son els impulsors
del Microvi, una trobada de petits productors de vi de tot el territori, on es
pot prendre el pols a les noves iniciatives del món del vi.
Molt bona feina.
Cap comentari:
Publica un comentari