Tast Virtual Upwine

No saps què regalar al pesat del cunyat, al sogre, a l'amic invisible, al tió o per reis? Et proposem un tast de vins interactiu utilitzant l'aplicació upwine, amb un dels sumillers més animals del panorama vitivinícola català. Espavila, unitats limitades. O no.

info@xavierbassa.com

Joc de Cartes 2022, una oportunitat perduda

A finals de l’any 1981 la cadena nord-americana CBS va estrenar Falcon Crest, una telenovel·la emesa en horari de màxima audiència, ambientada a una fictícia Vall de la Toscana però rodada a Napa Valley, amb uns esplèndids exteriors filmats a Spring Mountain Vineyard i Stag’s Leap Winery.

Tot i tenir menys èxit d’audiència que les altres produccions competidores de l’època (Dallas, Santa Barbara, Dinastia) l’emissió de la primera temporada va provocar una riuada de turistes que van col·lapsar les dues principals carreteres de Napa, la Highway 29 i la Silverado Trail, causant llargues cues durant els caps de setmana, per la multitud de visitants als cellers de la zona.

El vi es va posar de moda i va començar a aparèixer a totes les sèries americanes, on els seus protagonistes sovint en prenien una copa en alguna de les escenes de cada capítol.

Per citar uns pocs exemples, sèries com Seinfeld (1989), on només començar el primer capítol ja s’ofereix una copa de Chardonnay a la visita inesperada que rep el protagonista; a la sèrie  Frasier (1993) hi ha 3 capítols dedicats al vi i al tast en un club de vins; a Mujeres desesperadas (2004) hi apareix sovint el vi; a The big bang theory (2007) una de les protagonistes, la Penny, sempre beu vi i en un capítol assisteixen tots a un bar de vins; a The good wife (2009) la protagonista principal a cada capítol pren una copa de vi, descalça, en la tranquil·litat del seu apartament, una copa de relaxació, de premi, després d’un atrafegat dia de feina; a Cougar town (2009) constantment hi surt; a les sèries d’advocats Suits (2011) i The good fight (2017), el vi és sinònim de cultura, d’estatus i de posició social, i a Scandal (2012), House of cards (2013), Hannibal (2013) i Succession (2018) el vi hi apareix amb freqüència, demostrant que és un indicador més de poder adquisitiu, de nivell cultural i de saber assaborir els plaers de la vida.

Isabel Coixet va dirigir la pel·lícula Elegy (2008), rodada als EUA, i a partir d’aquell moment el vi començà a aparèixer als seus films. Casualitat? Potser no.

Aquesta és una constant a totes les produccions americanes, ja siguin sèries com pel·lícules: a totes, en algun moment o altre hi apareix un personatge amb una copa de vi a la mà: per què? Perquè han aconseguit posar el vi de moda, el vi és cool com diuen ells. I com ho han assolit? Doncs simplement donant visibilitat al vi a la pantalla. Perquè tenen molt bones zones productores i perquè creuen en l’excel·lència del seu producte propi. Potser hi ha alguns lobbys de pressió que ho ha propiciat o ajuts del govern que hi han ajudat. No ho sé.  

Però als anys 80 a Napa Valley amb prou feines hi havia una quarantena de cellers i  avui en dia en son 475 i amb gairebé 5 milions de visitants anuals.

S’ho han cregut i en fan bandera i, pel que fa a la cervesa, han aconseguit deixar-la en segon terme, com a imatge de beguda de personatges perdedors. No és cool.

 

I què passa a Catalunya? Aquí tenim grans vins, vins que són més valorats internacionalment que no pas a casa nostra, i aquí, a totes les telenovel·les la gent beu cervesa... i així ens va.

La temporada passada del concurs Joc de Cartes, que resulta que és un programa que s’emet en horari de màxima audiència a TV3, hi sortia el vi com a element a valorar de cada restaurant concursant, el servei, les copes i la presentació d’aquest als comensals. Va ser una molt bona notícia pel sector perquè el vi tenia un protagonisme en un programa amb molt bona audiència. I això ens va esperançar a tots; es bevia i es valorava vi. I durant uns minuts es parlava d’una cosa, que en el meu cas, és molt estimada. I tothom ho veia. I ens va fer il·lusió. Estàvem en el bon camí. Un camí que sabíem molt llarg, el camí d’obrir una via donant protagonisme al nostre producte i que de mica en mica, si s’hi afegissin altres produccions audiovisuals potser aconseguiríem posar de moda, d’una vegada per totes, el vi.   

     

Acaba de començar la nova temporada del Joc de Cartes i hem vist com el vi ha desaparegut del programa i ja no és un element a valorar. I una vegada més hem perdut una oportunitat. Hem perdut una gran oportunitat de posicionar un producte a la restauració catalana, en un programa en horari de màxima audiència. Hem perdut l’oportunitat de convèncer als restauradors que tenir vins dignes al seu establiment i servir-los com cal, pot ser un motiu més per anar-hi a menjar. I tots hi sortiríem guanyant. Hem perdut l’oportunitat de continuar amb el camí obert la temporada passada, que sabíem que seria llarg, dur i feixuc, però que petites accions com aquesta, podien començar a vertebrar-ne d’altres fins a aconseguir, com han fet els americans, valorar, posicionar, situar i posar de moda, el vi. El nostre vi. El vi de casa nostra.

I per fer això cal la implicació de tots: cellers, restauradors, sumillers, prescriptors, distribuïdors, publicacions especialitzades, i sobretot l’ajut d’organismes públics.    

Tal com deia el Capità Enciam “els petits canvis, són poderosos”.

Però les oportunitats perdudes, encara més.  

Vins en llauna: tastem setze vins blancs, rosats, negres i escumosos

Hola aficionats!

Sempre amb l’ànim lúdic i formatiu que caracteritza l’articulista que subscriu, utilitzant a Cupatges com a altaveu públic us faig arribar el tast fet de vins en envàs de llauna. Perquè qui subscriu està a la moda, à la page, on top, i alterna amb tot allò cool. Oi tant Bro.
Una de les tendències que podeu trobar ara al mercat del beverri són les llaunes que contenen la millor beguda fermentada (aquesta si) mediterràniament i que no és altre que EL VI.

Diuen que podria ser una manera d’arribar a un públic no consumidor de vi, un públic jove. Potser per això s’aposta per unes llaunes amb una estètica gràfica moderna, deixant molt clar conceptes com l’ecologia, la sostenibilitat i el veganisme, a banda d’usar moltes paraules en anglès, que deu ser que l’anglès és de moderns. O potser és que no s’adrecen al consumidor autòcton sinó al visitant. Ves a saber Bro. 

Les llaunes utilitzades són fabricades d'alumini Slim, amb un revestiment de polímers, lliure de BPA (sense bisfenol), que impedeix que el vi estigui en contacte amb l’alumini eliminant la possibilitat del gust de metall. Les llaunes són reciclables. 
Si l’envàs -alimentàriament parlant- és excel·lent, anem a veure amb què s’ha omplert.  

Vins negres

DULBAN RED 2020. 13,5º 
100% Garnatxa negre, DO Catalunya, celler Castelo de Pedregosa, quatre mesos de criança en bota de 500l. 
Vi negre de bon color amb un nas que recorda a fruita vermella i negre, llaminadures, pega dolça que fan pensar en el seu lleuger pas per fusta. Boca ferma, taní present però discret. Vi de barbacoa digne.

BATEA orgànic wine negre, 13,5º 
DO Catalunya, celler Batea.
De bonic color, ens mostra un nas amb llaminadures, fruita vermella fresca amb un toc de pega dolça. En boca és ampli, amable, llaminer.

KANVAS garnatxa dry red wine 14º, Kanvas wine.
Bon color, nas de marcada fruita vermella i negre, mostrant un clar caràcter de vi jove. Boca lleugera, fàcil de beure, amb una lleugera astringència. 

CAN-VI negre 11º vi sense sulfits afegits, can-vi Wines.
Fet amb garnatxa i monestrell, de vinyes situades a Blancafort, a la Conca de Barberà.
Presenta terbolesa en la copa, nas de fruita vermella amb records vegetals, rapa. Rusticitat en boca, recorda un tradicional vi de poble. No mostra els defectes habituals dels vins naturals. 

Vins rosats

BORN ROSÉ, 12º, Born rosé Barcelona.
Garnatxa negre i ull de llebre. 
De color rosat molt pàl·lid, buscant l’estil dels rosats de la Provença, amb el característic color tel de ceba. En nas ens mostra records florals, aromes de fruita vermella fresca, molt lleuger en boca, fàcil de beure, fresc.  

CENISIA 2021, 12º, garnatxa negre, DO Catalunya, Castelo de Pedragosa
De color rosat molt pàl·lid, buscant l’estil dels rosats de la Provença, amb el característic color tel de ceba. En nas ens mostra records florals, aromes de fruita vermella fresca, molt lleuger en boca, fàcil de beure, fresc

KANVAS PINK 12,5º, Kanvas wine.
Garnatxa negre i Shiraz. De color vermell pujat, tal com ha de ser un bon rosat. Nas de  llaminadures de fruita vermella madura. Boca més ampla i carnosa, un rosat agradable de certa calidesa i amb cos.

BORN ROSÉ with bubbles, 12º
De color rosat molt pàl·lid, color tel de ceba. En nas ens mostra records florals, aromes de fruita vermella fresca, amb gas carbònic en boca, fàcil de beure, fresc.

Vins blancs

BATEA orgànic wine blanc 2021, garnatxa banca, 13º, DO Catalunya
De color verdós pàl·lid, presenta un nas discret, records de flors blanques, poma madura i cítrics. En boca fruita blanca madura, acidesa marcada, amb una lleugera amargor en boca. Agradable.

ALYSSUM 2021 organic wine, 60% Muscat i 40% xarel·lo, 12.5º, Castelo de Pedregosa. DO Catalunya. De color verdós pàl·lid, amb un nas floral, records de flor dolça, pètal de rosa, amb una boca discreta.

LINEO white 2020, 80% xarel·lo i 40% Chardonnay , 12º, Castelo de Pedregosa. DO Catalunya. De color verdós pàl·lid, nas de fruita blanca madura, no massa expressiu, notes cítriques. Boca lleugera, amb unes notes cítriques.
 
KANVAS garnatxa blanca, 12,5º, Kanvas Wine. Battonages amb mares durant 3 mesos.
De color verdós pàl·lid, mostra inicialment un nas molt floral, molt expressiu per ser la varietat que declaren. Boca ampla, amb una lleugera amargor en boca, un blanc molt correcte.

KANVAS verdejo 12º Kanvas Wine
De color verdós pàl·lid, mostra un nas exòtic, típic de la varietat, notes tropicals, pinya, fonoll amb unes notes anisades. Boca amable, de bona persistència, un vi molt agradable.

CAN-VI vi blanc, 10.5º , Can-vi Wines, vi sense sulfits afegits.
Fet amb macabeu i parellada, vinyes situades a Blancafort, a la Conca de Barberà.
De color groc daurat amb reflexos or vell, nas amb records de flor de ginesta, fruita blanca madura, poma molt madura amb notes d’oxidació. En boca trobem un vi amb clars símptomes d’evolució, madur, que confirma la fragilitat dels vins elaborats sense sulfurós.  
 
CAN-VI ancestral blanc, 10.5º , Can-vi Wines, vi sense sulfits afegits
Elaborat amb macabeu i parellada realitza el final de fermentació dins de la llauna. Vi escumós de color groc palla, nas de fruita blanca oxidada, notes d’acidesa volàtil, recordant en boca a la sidra.

PET-NAT MI, 2021, xarel·lo i malvasia de sitges, Castelo de Pedregosa, 11.5º, 
Vi escumós, nas de fruita blanca, plantes aromàtiques, herba seca... En boca lleugera amargor, de bombolla grossa, curt en boca.

I fins aquí el que s’ha pogut tastar. Interessant format d’envàs, fàcil de transportar, fàcil d’obrir, fàcil de refredar, que pot facilitar prendre una copa de vi en situacions informals, ja sigui en un pícnic enmig del bosc, en una cala costanera o a casa d’una persona no consumidora de vi.
Salut Bro.

article publicat a la revista cupatges

Vuit grans vins catalans totalment gastronòmics

Aliment. Substància que proporciona als éssers vius energia, primeres matèries i els composts químics indispensables per al bon funcionament o la regulació dels mecanismes vitals.

Menjar. Ingerir la totalitat o una part determinada d’alguna cosa. Allò que hom menja per nodrir-se.

Gastronomia. Art de menjar bé, amb satisfacció, tant referit a combinacions individuals com al conjunt de tot un menjar, amb inclusió de vins. Coneixement de tot el que té a veure amb la cuina, l’elaboració i la composició dels plats.

 

Sempre he entès un restaurant com a lloc per anar a fer gastronomia, no per anar a alimentar-se o simplement menjar. Menjar o alimentar-se es fa a casa, amb el que puguis, però a un restaurant s’hi ha d’anar a fer gastronomia. No vaig a un restaurant ni a “picar” embotits, ni formatges, ni pa amb tomàquet ni carn a la brasa ni calçots; això ho faig a casa; Anar a un restaurant implica escollir una proposta gastronòmica seriosa, on un cuiner oficia amb respecte a un producte i a un client.

No m’interessen els restaurants amb vistes (anar a un restaurant per mirar per la finestra??!), ni els locals fets per algun decorador d’aquests amb firma (Lazaro, Pascua, Tarruella, Medina, etc). L’estètica, únicament ha de ser al plat. I evidentment defujo de qualsevol terrassa absurda quan tot indicatiu de civilització es troba a l’interior d’una sala climatitzada. S’ha de ser burro per preferir suar en una terrassa quan a l’interior es disposa d’aire condicionat. Podria tenir sentit una terrassa al segle XIX quan no hi havia climatització, però avui en dia, s’ha de ser ruc o molt de pis de finestra a pati de llums.

I evito, com no podria ser d’una altra manera, tota aquesta mena de gent que et diuen de quedar per anar “prendre algo”, per anar a picar alguna cosa, diuen. Són éssers derrotats de la vida als que unes patates braves amb quètxup i una cervesa en got de tub, asseguts en una terrassa a primera línia d’una carretera comarcal, ja els sembla que han arribat a una posició social encomiable.   

  

Com deia Manuel Vázquez Montalban, menjar o no menjar és una qüestió de diners. Menjar bé o menjar malament és una qüestió de cultura.

 

Amb els vins passa quelcom semblant; hi ha vins de gaudi i vins que únicament serveixen per mostrar que a la copa no hi ha aigua. Com ja he deixat clar en altres ocasions, hem de defugir de qualsevol vi que estigui per sota dels 5 € de cost, i avui ens centrarem en vins gastronòmics, en vins per a delitar-se. En vins importants. La selecció és meva. Personal. Per tant, discutible. Però discutiu entre vosaltres, no em molesteu. 

 

Sot Lefriec 2015 Magnum, celler Alemany i Corrio, Denominació d'Origen Penedès. 

La Irene i el Laurent són els artifexs d’un dels vins amb més nom de la zona del Penedès i que van ser un dels primers vins mítics en els meus inicis dins del món del vi. Fet amb samsó, merlot i cabernet sauvignon, trobem profunditat i longitud, amb una bona evolució de guarda. 

I a sobre d’estar molt bo, està fet per dues persones extraordinàries.       

Preu: 127 €

 

Saktih 2013, Castell d’encus, Denominació d'Origen Costers del Segre

El Saktih és un vi elaborat amb raïm petitverdot d'una petita vinya de 0,8 Ha plantada al Pirineu a una alçada de 1100 metres. O sigui que està molt amunt, molt. Per allà tampoc s’hi passa, s’hi va. Només hi ha 860 ampolles d’aquesta collita, per tant, espavileu.

És un vi en el qual hi podeu trobar conceptes com elèctric, vertical, cruixent, tensió, mineral.... però jo em deixaria de rucades i em limitaria a gaudir el vi. I ja està.

Preu: 140 €.     

 

Grans muralles 2015, Bodegas Torres Denominació d'Origen Conca de Barberà.

Si passeu per la Conca de Barberà (perquè allà no s’hi va, s’hi passa de camí) hi trobareu unes vinyes a prop del Monestir de Poblet, on han recuperat varietats ancestrals com la querol i el garró. En aquesta ampolla hi ha afegit garnatxa, samsó i monestrell. Un vi contundent però controlat.   

Preu: 153 €

L’Ermita 1995 melchior (18 litres), celler Álvaro Palacios , DOCa Priorat.

Típic dinar d’empresa al que no saps què portar, però vols quedar bé, i una ampolla de vi del Priorat, sempre queda bé. L’ampolla és de 18 litres, per tant, t’arriba per unes quantes persones, siguin bevedors, bevedores o bevediris.

Aquesta setmana si el compres online hi ha un cupó descompte de 5 €. Jo ho aprofitaria.

Preu: 25.990 €

 

La Conreria d'Scala Dei Antecessor Les Brugueres 1997, DOQ Priorat

Aquesta garnatxa blanca de La Conreria d’Scala Dei, un cop macerada i fermentada amb les pells, el vi fa una criança durant divuit mesos en botes sota vel de flor i una llarguíssima criança en ampolla. Un vi molt complex, particular, que convida a la meditació... vull dir que és rar de collons. Rar significa no comú, particular, poc freqüent i, per tant, extraordinari. És que se us ha d'explicar tot.

Preu: 119 €

 

Nun vinya dels Taus 2020, celler Can Raspallet, Denominació d’Origen Penedès

A l’enòleg Enric Soler, un dia, des d’un organisme oficial lligat a la vinya i el vi, li van dir que de la varietat xarel·lo no se’n podria fer mai un gran vi. I a partir d’aquell dia va concentrar tots els seus esforços en demostrar que sí que se’n podia fer un gran vi, i ha fet el millor xarel·lo que podem trobar fins al moment.

Preu: 54 €

Milmanda 2018, Bodegas Torres, Denominació d’Origen Conca de Barberà

Què podem dir del Milmanda? Uns dels vins icònics del panorama vinícola blanc català, i un dels grans vins blancs de la península. I d’Europa? No ens flipem.

Hi trobareu una molt bona expressió d’un chardonnay fermentat i criat amb fusta, amb un precís treball de mares. Un gran vi. 

Preu: 60 €

 

Martinet Ranci dolç, Celler Mas Martinet, DOQ Priorat.

I com que tota llista s’ha d’acabar amb alguna cosa dolça, aquí tenim un vi de garnatxa negra, de raïm pansificat i criat en botes de velles amb mares centenàries, un homenatge a la manera tradicional d’elaborar els vins rancis del Priorat. En ampolla de 37,5 cl.    

Preu: 100 €

article publicat a la revista cupatges

El crim del vi rosat Català

Pixabay

Tot el que llegireu en aquest article, ha passat.
Els fets, els noms i els llocs són reals.
En algunes descripcions aquest article podria ferir sensibilitats.
Relatem vins reals, la realitat i els vins no entenen de sensibilitats.
Pels que no sintonitzeu TV3 –la teva, la nostra, la de totis– això és la introducció del programa Crims.
 
Hola a tothom i a totdon, sóc Xavier Bassa, gràcies per llegir-nos. Avui parlarem de l’estrany cas del vi rosat pàl·lid català, un vi que havia gaudit d’un bonic color intens i que amb el pas dels anys ha anat perdent color fins a semblar l’ombra d’una trista còpia d’un vi rosat de la Provença. Més endavant, però, veurem la importància de la Provença en aquest cas. Un cas esfereïdor que ens demostra que sempre hem d’estar alerta contra -tal com diria un conegut polític català que treballa a Madrid- alguns tarats. Una història de foscor on no sabem si per modes foranes o tradicions extintes (ja et dic jo que més pel primer que pel segon) el vi ha anat perdent color amb el pas dels anys, fins a arribar a on som ara, en què sembla un vi blanc que s’hagi abocat en una copa mal esbandida de vi negre.

Sembla que tot va començar un estiu a mitjans de la primera dècada dels 2000 quan entre els clients dels restaurants de luxe d’Eivissa (aquells locals on hom hi va fer el mec) es va posar de moda tenir a la taula una ampolla de Château Romassan Rosé de Domaines Ott, un rosat de la Provença amb un color exageradament pàl·lid que en escampar-se en aquests ambients luxosos, la resta de cellers van voler imitar, no fos cas que algú pensés que no estaven à la page. Perquè el luxe crida a tothom, i tothom vol aparentar que està a la moda de tot allò que pugui semblar car.

I ara la immensa majoria de rosats catalans s’assemblen al color d’aquest vi del país veí. Vull dir de França. 
Un autèntic crim. Tant, que he contactat amb Carles Porta perquè ho investigués, però m’ha dit que no posaria llum en aquesta foscor perquè ell era més de cervesa; ja ho veieu, un altre crim.
En fi, intentarem posar color en aquesta pal·lidesa desoladora.
Comencem!
       

Rosat de Llàgrima 2021, DO Penedès

Celler Mas Comtal

Vi icònic del panorama rosat català. Creat per l’enyorat enòleg Joan Milà, conegut amb el sobrenom de Doctor Milà, pioner en molts aspectes enològics, va impulsar els vins rosats amb molt color i estructurats creant escola i tendència. El rosat de llàgrima n’és un bon exemple. I està fet amb merlot.
Preu: 8 €
 

Cristiari Rosat 2021, DO Costers del Segre

Celler Vall de Baldomar

Fa anys que elaboren aquest rosat amb merlot i cabernet sauvignon, inicialment assessorats pel Doctor Milà, i que va ser el primer rosat que em va sorprendre. Clar que això no és dir gaire perquè en aquell temps jo venia del Mateus Rosé...
El Cristiari és un rosat potent però elegant, que omple la boca –un vi gastronòmic que dirien els influencers- i que ve molt de gust per les setmanes que ara ens vénen a sobre. És sens dubte, el millor rosat de Catalunya. Per què? Perquè ho dic jo. I això que no sóc influencer.
Preu:11 €
 

Avgvstvs Primer Rosat 2021, DO Penedès

Cellers Avgvstvs 

Un celler que encara aposta pels rosats amb color i també per continuar elaborant vins rosats per menjar, no vins per fer-se fotos amb postes de sol sobre un penya-segat amb el mar de fons. No, no és un vi instagramer. És un vi per gaudir-ne menjant.   
Preu: 9 €
 

Floresta 2021, DO Empordà

Celler Pere Guardiola
El vaig descobrir per casualitat l’estiu del 2001 per l’Empordà. Elaborat  pel celler Pere Guardiola, un vi de molt bon color, llaminer i molt agradable de beure. El dia que el vaig descobrir, unes taules més enllà, fumant uns petas,  hi havia un conegut cantant de rock català nascut a Girona. El seu nom comença per G i acaba amb d. El nom del cantant, em refereixo.
El vi està fet amb garnatxa, samsó, merlot i Shiraz.
Preu: 7.25 €
 

Estel d’Argent Rosat 2021, DO Penedès

Celler Raventós Rossell
El celler Raventós Rosell elabora el rosat Estel d’Argent amb les varietats cabernet sauvignon i merlot. Aquest rosat va ser el guanyador de la 56a edició del concurs Tastavins en la categoria de millor vi rosat de la DO Penedès. I jo vaig ser jutge d’aquest concurs. Aquí ho deixo. Ja m’enteneu.    
Preu: 7.50 €
 

Tarari Rosat 2021, DO Costers del Segre

Distribuïdora Vincelona
Fet amb les varietats sirà i garnatxa, és un rosat de color profund i llaminer en boca, que convida a beure’t l’ampolla. L’etiqueta és bonica i cridanera, per tant, és una etiqueta força instagramejable. Dit queda.
Preu:6 €
 
Ja ho veuen. Finalment, hem pogut posat color damunt d’aquesta pàl·lida tristor.   
Gràcies per acompanyar-nos. Tornem la setmana que ve amb una altra història de foscor.
O no.

article publicat a la revista cupatges