dimarts, 17 de maig de 2016

Sóc jo un avorrit més del món del vi?

Dins de les conferències de vinorum, dins del marc de la fira alimentària 2016, n’hi ha hagut una que m’agradaria destacar, i ha estat  la de  Paul Wagner, sobre  Les últimes tendències d’enoturisme a Califòrnia”, la qual ha estat un reflexió sobre el que fem a l’hora d’intentar vendre cultura de vi, i per tant vi.
El primer que ens va dir va ser que d’entrada, l’enoturista no existeix: el que existeix és el turista. I el turista vol experimentar vivències. I el màrqueting s’ha d’encarregar d’això. Però primer de tot definim què és màrqueting:
Màrqueting és detectar el desig del client, i satisfer-lo. Aleshores, quan un turista ens visita, què vol? Vol oblidar els problemes, vol gaudir de la vida, vol trobar quelcom de nou: vol viure experiències úniques. I quan acudeix a visitar un celler, què vol?
Pensem en una visita típica de celler, actualment: la visita comença a la vinya, mirant els ceps, la poda dels ceps, l’alçada de l’espatllera, l’orientació de la vinya, la composició del sòl, i l’explicació del fantàstic únic i particular microclima d’aquella parcel·la. Després s’entra al celler, on es visita l’emocionant tremuja de recepció, seguidament de l’innovadora desrapadora. Passem a la sala central del celler on podem admirar llarga i calmadament, les tines d’acer inoxidable on fermenta el vi. És molt important fixar-se en les tines d’inoxidable, ja que l’acer pot ser un simple AISI 304, o bé un luxós AISI 316.
I la forma de la tina? Buffff, es veu que no n’hi ha cap d’igual... és importantissim mirar-les molt bé. Després de viure l’experiència inimitable de tocar les tines d’acer, es passa a la sala de botes, que és una cosa mai vista. Fustes franceses, americanes, de països de l’est, de grà petit, de grà gruixut....un mai acabar de botes.
I el moment més emocionant, la culminació de la visita, el clímax d’onanisme enològic de la vetllada, és el moment de poder veure..., si... la línia d’embotellat!.... pèls de punta.
Excitant, oi?  Si, jo també ho penso.
Aquesta és una visita típica, tòpica, i és la visita que s’ofereix en el 95% dels casos. I sovint és una visita avorrida, gens memorable.  
La meta d’un celler ha de ser la de donar una experiència inoblidable. Per això en Paul Wagner ens diu que hem de tractar al turista no com a oient, sinó com a participant.  
Exemples:
Un celler de Napa, cobra 100$ per persona per a que l’ajudin a fer la verema: collir el raïm a mà, i encaixar-lo i portar-lo al celler. La verema acaba als volts del migdia, i si pagues 50$ més, t’ensenyen a preparar-te el teu propi dinar.
Hi ha llista d’espera.
Per què? Doncs perquè és una experiència autèntica.
En un altre celler de Napa, en una sala trobem un rètol que posa “si vols ajudar-nos a fer vi, ves al lavabo i renta’t els braços fins a l’espatlla”.
Es tracta d’anar a la sala de fermentació, on en petits dipòsits d’acer o en botes de fusta, s’aixeca la tapa i amb les mans s’enfonsa el barret de pellofes que s’hi ha format.
I mentre la persona fa això, què fan els amics?... li fan fotos: fotos per instagram, twitter, facebook.... i el celler aconsegueix més notorietat a la xarxa.
Un altre celler va organitzar una replantació de ceps d’una nova vinya. Després de passar-se el matí plantant, es convidava a la gent a dinar. Va ser un èxit aclaparador.
Viatges en globus sobre les vinyes, tastos de botes, concurs de cupatges.... activitats. El turista vol activitats.
Què és el primer que demana un turista quan arriba al seu hotel? La clau de wifi. Un celler ha de tenir visible per a tothom la clau de Wifi. I això és tradueix en una major presencia a la xarxa.
Molt interessant la xerrada de Paul Wagner. I sovint, ha de ser algú de fora, el que ens digui el que fem malament. I només si és de fora, li fem cas.
I sobretot aquesta ponència, m’ha fet pensar en la meva manera d’impartir els cursos i els tastos de vi: els meus tallers són avorrits? Sóc pesat per la quantitat d’informació técnica que dono? Aconsegueixo que la gent s’interessi pel vi? a l’allunyo per avorriment? Cal explicar enologia i viticultura als assistents? ........

No ho sé, però el que si sé, es que ara, aquests tastos els he començat a fer diferents: més participatius.

En resum d’alimentària, em sembla positiu el fet d’anar canviant sovint l’organitzador del vinorum. Estaria bé que estigués limitat a períodes de 4 anys (o sigui dues alimentàries).
L’organització d’aquest any em va semblar una escombrada cap a casa a l’empresa IMW, però sempre és interesant, veure diferents punts de vista sobre el món del vi.    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada