dijous, 26 de maig de 2016

Vins de Foresta

A vegades sents vergonya de no ser tant eficaç con un voldria. Feia més de dos anys que en Joan Olivella m’havia convidat a visitar el celler, a l’Arboçar, a l’alt Penedès.
No m’ha agradat mai anar a visitar un celler jo sol; em semblaria egoista que un celler perdés  el dia per atendre’m a mi sol, i em sap greu que s’obrin ampolles només per a una persona.
És per això que sempre que vaig a un celler miro d’anar-hi acompanyat d’altres sumillers per a treure més rendiment del temps de tots plegats, tant dels propietaris que ens dediquen el seu temps, (i que l’han tret de fer altres feines), i per a fer un tast més enriquidor dels vins, amb la visió de tots plegats. 
Finalment, quadrem data tots plegats, i visitem el projecte de vins de Foresta.
Quan parlem de vins de Foresta, parlem d’un celler petit, que podria ser la definició precisa del que seria un microceller, concepte molt en voga, últimament (en parlaré més endavant.)    
Foresta és un projecte amb el que volen convèncer. I el primer que varen haver de convèncer va ser el pare d’en Lluis Carsí (l’altre soci del projecte), per a que els deixés portar una vella vinya de xarel·lo i reduir-ne la producció d’una manera descabellada, a ulls del pare. Va ser complicat, però el van convèncer.
També van haver de convèncer a propietaris de velles vinyes per a que els hi venguessin el raïm. Però mica en mica, ho van aconseguint, i es van incorporant el celler aquelles petites parcel·les remotes que tanta il·lusió els provoquen.
Tastem xarel·lo de la vinya de la coma, una bonica vinya en forma d’amfiteatre orientada al oest, un vi de molt bona acidesa, fresc i llarg en boca.
La vinya el cirerer, és una vinya de més de 40 anys, orientada al sud, molt assoleiada, un vi amb un perfil més lleuger que l’anterior.
La vinya Sant Pau, amb uns ceps de més de 70 anys, orientació sud oest en terrenys de sauló i sorres. Aquest vi ha estat fermentat i criat en botes de 500 litres, donant lloc a un vi més untuós, gras i de més pes en boca.
Tastem el sumoll 100%, d’una vella vinya de Masquefa.
El nom de sumoll, ve del dialectal sumollar (llatí submolliare), amb el sentit de fer pansir o madurar, perquè com que el vi jove de raïm sumoll tenia una  aspror considerable, aquesta desapareixia amb l’envelliment, i per això el maduraven fins a la pansificació.
És doncs, una varietat que requereix molta habilitat, tant en ela vinya com en el celler.
Però aquí trobem un vi molt fresc en nas, delicat gairebé diria, floral, i amb un toc rústic en boca, però agradable. Bona feina.
Xarel·lo 14. És un cupatge de tres vinyes amb un toc de viognier, i un 40% del vi ha estat passat per fusta. Vi voluminós, anisat (fonoll), cítrics, mantegós, llarg...
Marselan 100% 2013
D’una vinya que varen plantar fa menys de 15 anys, varietat de la que hi ha pocs exemples a Catalunya, i que en aquesta ampolla tastada del 2013, creiem que necessita encara més repòs per a domar arestes. S’intueix una volàtil, però ofereix una amplitud i longitud d’interessant seguiment futur.
Visita interessant, d’un petit projecte, amb grans resultats.
Ell també, son els impulsors del Microvi, una trobada de petits productors de vi de tot el territori, on es pot prendre el pols a les noves iniciatives del món del vi.

Molt bona feina.

diumenge, 22 de maig de 2016

Tast de formatges artesans Catalans, Can Tomàs

També us oferim la possibilitat de que vingueu a fer tastos a una masia restaurada el segle XVIII que tenim a Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental).
Avui hem rebut gent per a fer un tast de formatges artesans catalans maridat amb vins.
sis formatges, sis vins, i alguna sorpresa més.

Trobareu més informació dels nostres tastos a domicili a www.xavierbassa.com

dimarts, 17 de maig de 2016

Sóc jo un avorrit més del món del vi?

Dins de les conferències de vinorum, dins del marc de la fira alimentària 2016, n’hi ha hagut una que m’agradaria destacar, i ha estat  la de  Paul Wagner, sobre  Les últimes tendències d’enoturisme a Califòrnia”, la qual ha estat un reflexió sobre el que fem a l’hora d’intentar vendre cultura de vi, i per tant vi.
El primer que ens va dir va ser que d’entrada, l’enoturista no existeix: el que existeix és el turista. I el turista vol experimentar vivències. I el màrqueting s’ha d’encarregar d’això. Però primer de tot definim què és màrqueting:
Màrqueting és detectar el desig del client, i satisfer-lo. Aleshores, quan un turista ens visita, què vol? Vol oblidar els problemes, vol gaudir de la vida, vol trobar quelcom de nou: vol viure experiències úniques. I quan acudeix a visitar un celler, què vol?
Pensem en una visita típica de celler, actualment: la visita comença a la vinya, mirant els ceps, la poda dels ceps, l’alçada de l’espatllera, l’orientació de la vinya, la composició del sòl, i l’explicació del fantàstic únic i particular microclima d’aquella parcel·la. Després s’entra al celler, on es visita l’emocionant tremuja de recepció, seguidament de l’innovadora desrapadora. Passem a la sala central del celler on podem admirar llarga i calmadament, les tines d’acer inoxidable on fermenta el vi. És molt important fixar-se en les tines d’inoxidable, ja que l’acer pot ser un simple AISI 304, o bé un luxós AISI 316.
I la forma de la tina? Buffff, es veu que no n’hi ha cap d’igual... és importantissim mirar-les molt bé. Després de viure l’experiència inimitable de tocar les tines d’acer, es passa a la sala de botes, que és una cosa mai vista. Fustes franceses, americanes, de països de l’est, de grà petit, de grà gruixut....un mai acabar de botes.
I el moment més emocionant, la culminació de la visita, el clímax d’onanisme enològic de la vetllada, és el moment de poder veure..., si... la línia d’embotellat!.... pèls de punta.
Excitant, oi?  Si, jo també ho penso.
Aquesta és una visita típica, tòpica, i és la visita que s’ofereix en el 95% dels casos. I sovint és una visita avorrida, gens memorable.  
La meta d’un celler ha de ser la de donar una experiència inoblidable. Per això en Paul Wagner ens diu que hem de tractar al turista no com a oient, sinó com a participant.  
Exemples:
Un celler de Napa, cobra 100$ per persona per a que l’ajudin a fer la verema: collir el raïm a mà, i encaixar-lo i portar-lo al celler. La verema acaba als volts del migdia, i si pagues 50$ més, t’ensenyen a preparar-te el teu propi dinar.
Hi ha llista d’espera.
Per què? Doncs perquè és una experiència autèntica.
En un altre celler de Napa, en una sala trobem un rètol que posa “si vols ajudar-nos a fer vi, ves al lavabo i renta’t els braços fins a l’espatlla”.
Es tracta d’anar a la sala de fermentació, on en petits dipòsits d’acer o en botes de fusta, s’aixeca la tapa i amb les mans s’enfonsa el barret de pellofes que s’hi ha format.
I mentre la persona fa això, què fan els amics?... li fan fotos: fotos per instagram, twitter, facebook.... i el celler aconsegueix més notorietat a la xarxa.
Un altre celler va organitzar una replantació de ceps d’una nova vinya. Després de passar-se el matí plantant, es convidava a la gent a dinar. Va ser un èxit aclaparador.
Viatges en globus sobre les vinyes, tastos de botes, concurs de cupatges.... activitats. El turista vol activitats.
Què és el primer que demana un turista quan arriba al seu hotel? La clau de wifi. Un celler ha de tenir visible per a tothom la clau de Wifi. I això és tradueix en una major presencia a la xarxa.
Molt interessant la xerrada de Paul Wagner. I sovint, ha de ser algú de fora, el que ens digui el que fem malament. I només si és de fora, li fem cas.
I sobretot aquesta ponència, m’ha fet pensar en la meva manera d’impartir els cursos i els tastos de vi: els meus tallers són avorrits? Sóc pesat per la quantitat d’informació técnica que dono? Aconsegueixo que la gent s’interessi pel vi? a l’allunyo per avorriment? Cal explicar enologia i viticultura als assistents? ........

No ho sé, però el que si sé, es que ara, aquests tastos els he començat a fer diferents: més participatius.

En resum d’alimentària, em sembla positiu el fet d’anar canviant sovint l’organitzador del vinorum. Estaria bé que estigués limitat a períodes de 4 anys (o sigui dues alimentàries).
L’organització d’aquest any em va semblar una escombrada cap a casa a l’empresa IMW, però sempre és interesant, veure diferents punts de vista sobre el món del vi.    

dissabte, 7 de maig de 2016

Taller de Gintònics a domicili, El Calvet

Avui hem anar a fer un taller de gintònics a El Calvet (Manresa).
Taller de gintònics per a a un aniversari. 
Tastos de petit format, a mida.


Trobareu més informació dels nostres tastos a domicili a www.xavierbassa.com