dijous, 31 de març de 2016

Els Premis Vinari 2016, reuneix un Jurat talentós

Foto: Jordi Play
Els Premis Vinari 2016 reuniran en el seu panell de jutges als més prestigiosos experts. Les sessions del concurs es realitzaran durant quatre jornades a Monvínic, i comptaran amb més de 50 personalitats del sector que aportaran la seva professionalitat i experiència en el món del vi.
En aquesta edició destaca la incorporació de prescriptors com Michael Cooper, propietari de les botigues TomeVinos a Saragossa i jurat internacional en concursos de vins, Jorge Orte, expert en comerç internacional de vins i tastador professional candidat a Master of Wine, Manuela Calzado Korthof, agent de vins per a la importadora holandesa Poot Agenturen, Marta Arranz, enòloga delegada per la Península Ibèrica del grup Vinventions – Nomacorc i jurat internacional a Mundus Vini, André Salla, propietari de la botiga especialitzada a Sevilla “Flor de Sal – Vinos y catas”.
La diversitat de perfils seleccionats amb experiència en jurats de tast a certàmens, guies i publicacions, constitueixen un dels pilars professionals i de rigorositat per a la qualificació dels vins presentats als Premis Vinari.
En aquesta línia, acompanyaran als anteriors, els crítics especialitzats del sector vinícola, autors de guies de referència i  comunicadors,  Miquel Hudin, escriptor per a publicacions internacionals com Decanter, Harpers, col·laborador de Jancis Robinson, Tim Atkin MW, i autor de les guies Vinologue, Lluís Tolosa, sociòleg i escriptor amb més d’una desena de llibres sobre vins i enoturisme reconeguts i premiats internacionalment, David Seijas, sommelier del Bulli i Wine Style Travel, premi Nariz de Oro 2006, autor de la guia “Vinos imbatibles”.
També els formadors i firmes especialitzades de diversos mitjans com Carola Sitjas, professora del CETT-UB, diploma WSET Londres, membre de la guia Vinum Nature i cupatges.cat, César Cánovas, (millor sommelier de Catalunya 2004, 2006, millor sommelier d’Espanya 2005 i 2006, Premi Nacional de Gastronomia al Millor Sommelier 2011), Josep Sucarrats, director de la revista Cuina i col·laborador de mitjans de comunicació, Ramon Roset, cap de redacció de cupatges.cat, membre de panells de tast de guies i publicacions, Ruth Troyano, periodista especialitzada, presentadora i autora de la col·lecció “Retrats de vi”, Àngel García Petit, docent en Viticultura i Enologia a l’IES de Sarrià, autor del llibre “100 coses que cal saber dels vins” i col·laborador en mitjans, Frédéric Galtier, periodista internacional i ambaixador a l’estat del concurs mundial de Brussel·les i Grenaches du Monde, Òscar Pallarés, redactor en cap de la revista Papers de vi, o Montserrat Nadal, docent de la Facultat d’Enologia de Tarragona (URV).
Un altre grup format per importants responsables de compres de cadenes de distribució com Vila Viniteca, el Petit Celler, Cuvée 3000, Primeras Marcas, Grup Miquel Alimentació, Vincelona i altres empreses especialitzades en la promoció de vins catalans, com Vins & Co (Barcelona), La Vinícola (Barcelona), Cal Feru (Sant Sadurní d’Anoia). Professionals com Anna Vicens (presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers - ACS i sommelier del Grup Miquel), Sergi Figueras (millor sommelier de Catalunya i Espanya 2012, d’el Petit Celler), Julián Talaverón (candidat a Master of Wine i delegat de Primeras Marcas), Marta Puparelli (responsable d’enologia a Vila Viniteca), Josep Pelegrín (millor sommelier de Catalunya 2014 i 2015, el Petit Celler), Berta Pla i Roberto Alcañiz (sommeliers del departament comercial Vila Viniteca), Carlos Puñet (finalista premis Nariz de Oro, sommelier del departament comercial de Cuvée 3000), Víctor Jiménez (membre del panell de tast de l’INCAVI, WSET, especialització en vins del nord de Catalunya a La Vinícola), Filippo Nassini (Calidoscopi Vins), Xavi Roig (sommelier i gerent de Cal Feru), Joffre Tarrida (sommelier i propietari de Cal Pere Tarrida, premi Nariz de Oro 2013) o Victòria Ibàñez (membre de la junta de l’ACS i sommelier a Vincelona).
No faltaran grans noms i prescriptors de la cultura del vi, com Xavier Bassa, millor sommelier de Catalunya 2012 al concurs Nariz de Oro, màster d’enologia i màrqueting, col·laborador en mitjans i membre de tast del panell de l’INCAVI, Xavi Nolla, cap de sommeliers del Grup Codorníu, formador i jurat internacional de concursos i de publicacions especialitzades, Clara Antúnez, sommelier i docent de l’escola Joviat de Manresa, Anna Casabona, membre de l’ACS a Tarragona, jurat internacional a la International Wine Challenge (IWC) i delegada comercial del Celler de Capçanes, Marta Carbonell, especialista en enoturisme a Mas Comtal i diploma WSET Londres, Eric Vicente, sommelier del restaurant Cinc Sentits (1* Michelin), Victor Franco, economista i  blogger, entre d’altres grans enòlegs del territori català i sommeliers dels millors restaurants gastronòmics del país que anirem revelant amb entrevistes i opinions al VADEVI.cat.
Les inscripcions per als cellers interessats en registrar els seus vins als Premis Vinari 2016 estan obertes a la pàginahttp://premisvinari.cat/inscripcio/ fins el 6 d’abril.
font: vadevi.cat

dijous, 24 de març de 2016

Vins de costellada (de cabrit, i altres)

Rebo un tuit que m’ha fer pensar en aquesta afició que tenen certs humans d’anar al camp a fer una costellada, asseguts al terra,  gots de plàstic en mà, menjant a ple sol... cosa que reconec que no he entès mai, i sempre m’ha semblat d’una falta de sensibilitat i d’amor propi, considerable.
Fins que un dia, vaig visitar a una persona de ciutat, que vivia en un pis de 50m2, en ple barri obrer ( de classe mitja, que en dieu ara).
Allà, vaig entendre aquesta necessitat d’escapar i d’agafar el cotxe, per fer tres hores d’embús a la carretera, i arribar a una esplanada, on fer carn a la brasa.
Tot això, sempre enmig d'una ofensiva exhibició de Tactel® xandallistic, d’homínids pilosos espitregats, lluint daurades cadenes d’aquell or alemany, entre les arrenglerades barbacoes d’obra, tot mirant-se pel damunt de l’espatlla, torçant llavi semisomrient, de satisfactòria prepotència, perquè el seu entrecot és més gros, que el del  miserable del seu veí de brasa.
Aquells merenderos, de llargues files de barbacoes en bateria, on bevedors mascles de cervesa a morro, suen mentre contemplen satisfets la brasa que han aconseguit encendre, gràcies però, al sac de carbó comprat de benzinera de carretera secundària, d’aquell carbó sintètic que fa que qualsevol cosa que posis al damunt de la brasa, tingui gust com de benzina mesclada amb dissolvent. Però com que son a la natura, tot els sembla pur, i millor.
Però, un home, un home com cal, si fa una costellada, la fa en privat; lluny de qualsevol aguait d’altri, en la intimitat de la finca, entaulant-se sota teulada, o a l’ombra, menjant amb coberteria, amb copes dignes i amb vins a l’alçada.

Tema vins: mai he defensat un vi solsament per ser d’una zona en concret: a mi m’agrada el vi ben fet, sigui d’on sigui, sense importar-me nacionalitat, ni Km0, ni la seva sostenibilitat, ni si el raïm és autòcton o no. El patrioterisme, sempre m’ha quedat lluny.   
El vi, vull que estigui ben fet, i prou. I si pot ser, que estigui molt ben fet, i posats a demanar, si és un vi extraordinari (perquè l’ocasió s’ho val) millor.
I dit això (habitual coixinet lingüístic de tertulià radiofònic), pel que fa a vins de costellada, suggereixo i relato:   
Costelles de cabrit
Petites i delicades, hi ha costum de menjar-les arrebossades, fregides.
Vi: un vi negre lleuger, amb un pas curt per fusta, tot i que, un escumós de llarga criança també podria fer el fet.
Costelles de xai
El millor xai que he menjat, va ser a un celler de Laguardia (Rioja Alavesa, España) amb brasa de sarments de ceps.
Es tracta d’un foc a terra, de flamarada alta i viva, agressiva i fugaç, de curta durada, i a l’apagar-se la flama, es posa la graella damunt la minuscula brasa. La carn es cou per la calor residual, mantenint l’aroma propi de l’animal, i conservant més el l’aigua interna.
Molt diferent de les grosses brases de carbó d’alzina, de temperatura massa alta on la carn queda sobtada, i seca.
Vi:  m’agrada amb el xai, un vi de Ribera del Duero (criança o reserva) o un Rioja de tall modern, on la fruita deixa pas a una fusta de bota nova torrada.

Però si sou d’aquella gent convençuda per la Catalanor, podeu obrir alguna ampolla de Costers del Segre, Montsant, Empordà, amb un lleuger pas en fusta, d’anyades recents.
Cas a part, és la gent de porró o de bóta de cuir, on hi beuen, diuen ells, aquell vi a doll, (tant i tant bo, - com el d’abans! Això sí que és vi!! - diuen) del Priorat. Sapigueu saberuts de barretina, que de vi a doll del Priorat, no n’hi ha fa anys, i que el que generalment beveu sol ser un vi a granel de l’Aragó, Jumilla etc.    
Costelles de porc
Les podem haver confitat, cuinat al buit, rostit al forn, o fetes amb una brasa amable. Les bones costelles, ibèriques o simplement d’un porc blanc (landrace, large white, duroc), cuinades de forma pausada, conservant un punt de greix, gairebé caramel·litzat, són simplement delicioses.
Vi: podem anar aquí a un vi jove, sense pas per fusta, per alleugerir el pes del greix del porc.    
Costelles de vedella
Prèviament cuinades al buit a baixa temperatura, i després acabades a la brasa. Si heu estat capaços d’aplicar aquesta tècnica, haureu infusionat la carn amb herbes aromàtiques, espècies i potser unes gotes de vi ranci, de generós o d’un destil·lat envellit.
Vi: buscarem doncs un vi amb més complexitat i que alhora ens ofereixi la suavitat que li ha donat el repòs dels anys que fa que es va veremar. Per tant, una anyada vella d’un vi de varietat noble.       
Costelles de conill
Aquestes les deixem exclusivament pels economistes, aquells que tot ho saben, que facturen a Angola, i que son TAN catalans.
I ara que hi penso, no consumeixen vi, consumeixen altres coses.


divendres, 18 de març de 2016

Alimentaria 2016, Vinorum Think programa



PROGRAMA VINORUM Think 2016
25, 26, 27 y 28 de abril

LUNES 25 DE ABRIL
12:00 h. Cata 1 – La diversidad de España según The Wine Advocate” por Luis Gutiérrez (crítico para España de RobertParker.com)
13:30 h. Showcooking-maridaje-degustación – Mugaritz, la cocina como ciencia natural” por Dani Lasa (responsable de I+D de Mugaritz) y Guillermo Cruz (mejor sumiller de España 2014 y responsable del equipo de sumilleres de Mugaritz)
15:00 h. Cata 2 – Cata horizontal de la gran añada de Rioja, la 2001” por Alberto Gil (Diario de Rioja) y Guillermo Cruz (mejor sumiller de España 2014 y responsable del equipo de sumilleres de Mugaritz)
16:30 h. Mesa redonda – “Factores que afectan a la compra de un vino” moderada por Ferran Centelles (colaborador en España de JancisRobinson.com) con la participación de Guillermo Cruz (mejor sumiller de España 2014 y responsable del equipo de sumilleres de Mugaritz), Isabelle Brunet (directora de sumilleres de Monvínic), Juan Manuel Bellver (director LAVINIA) y un representante de una gran superficie
18:00 h. Cata 3 – Nuestra visión de los mejores vinos de España” por José Peñín (fundador de la Guía Peñín de los Vinos de España) y Carlos González (director de la Guía Peñín de los Vinos de España)
MARTES 26 DE ABRIL
11:00 h. Cata 1 – Los vinos que me han marcado” por Andrés Proensa (periodista, crítico de vinos y fundador de la Guía Proensa)
12:30 h. Showcooking-maridaje-degustación La cocina saludable y el vino” por Xavier Pellicer (socio y asesor gastronómico en Céleri y grupo Tribu Woki; mano derecha de Santi Santamaría) y Arnaud Echalier (senior beverage manager en Sands Cotai Central, Macao, Asia)
14:00 h. Cata 2 – La evolución de los vinos en España según ElMundovino.com” por Víctor de la Serna (ElMundovino.com) y Juancho Asenjo (crítico de vinos)
16:30 h. Mesa redonda – Qué están haciendo las bodegas para conquistar a los nuevos consumidores” moderada por David Molina (AIWS) con la participación de Joaquim Tosas (director de Marketing de Bodegas Torres), Eugeni Brotons (director de Marketing de González Byass) y Guillem Graell (director de Marketing de Codorníu)
18:00 h. Cata 3 – “Las Sacristías en Jerez” por César Saldaña (Director General del CR Vinos de Jerez) y Jesús Barquín (reconocido experto y productor de vinos de Jerez)

MIÉRCOLES 27 DE ABRIL
11:00 h. Cata 1 – Lo mejor que está pasando en la Catalunya vitícola” por Ramon Francàs (periodista de La Vanguardia y del Diari de Vilanova)
12:30 h. Showcooking-maridaje-degustación – 7 conceptos, 7 cartas” por Cristina Losada (sommelier de elBarri Adrià) y Oliver Peña (jefe de cocina de Enigma)
14:00 h. Cata 2 – Espumosos españoles que me impresionan y emocionan” por Tom Stevenson (fundador de Champagne & Sparkling Wine World Championships y crítico de espumosos más importante del mundo)
16:30 h. Mesa redonda – Qué buscan en España los importadores internacionales” moderada por Rafael del Rey (director general del OEMV1 desde 2008 y gerente de la Fundación para la Cultura del Vino desde el 2011) con la participación de tres importadores relevantes de países de gran consumo de vino español
1 Observatorio Español del Mercado del Vino
18:00 h. Conferencia – El potencial vitícola y enológico de España” por Antonio Palacios (enólogo, doctor en microbiología y gerente de Laboratorios Excell Ibérica) y Fernando Martínez de Toda (Catedrático de Viticultura. Universidad de La Rioja)

JUEVES 28 DE ABRIL
11:00 h. Cata 1- Dos años en JancisRobinson.com” por Ferran Centelles (colaborador en España de JancisRobinson.com y sumiller de elBulli 2000-2011)
12:00 h. Ponencia magistral – Cómo vender vino en Asia” por Debra Meiburg (afamada periodista, personalidad de la televisión, MW y experta en el mercado asiático)
13:00 h. Cata 2 – Grandes vinos según los grandes medios de comunicación” por Juan Fernández-Cuesta (periodista y autor de la Guía de Vinos ABC) y Pilar Molestina (periodista y directora de la guía “Anuario De Vinos El País”)
14:00 h. Conferencia – Las últimas tendencias de enoturismo en California” por Paul Wagner (fundador y director de la agencia de comunicación y marketing del vino Balzac, experto en vinos de EEUU, juez de certámenes internacionales, columnista, escritor y profesor)
15:00 h. Showcooking-maridaje-degustación – Algo se mueve en La Mancha” por Teresa Gutiérrez (chef del restaurante Azafrán) y Custodio López Zamarra (decano de los sumilleres en España)

dimecres, 16 de març de 2016

Restaurant el Jardí, Parets del Vallès

A mitjans dels anys 90, corria jo per aquest món, amb més sang a la bragueta i més bitllets a la cartera - però amb igual avidesa gastronòmica que ara -  entaulant-me pels restaurants del territori.
I  pel que feia al Vallès Oriental, tenia uns locals fixes on hi duia les xavalites; Can Rossellò de Munt, El Molí de can Maspons, la Taverna d’en Grivé, Song, 36 cadires, l’antic casino..... i el Jardí de Parets. No sé perquè,vaig deixar d’anar al Jardí. Era un bon lloc, tranquil, i amb bon vins, ja que en aquelles èpoques em començava a aficionar a aquest món.


Quinze anys més tard, hi torno casualment, i em retrobo amb el que vaig deixar: Una bona cuina, ara sota la batuta del fill del propietari, on es continua treballant el producte i la cuina clàssica, però oferint-hi també la seva visió més moderna en alguns plats.

Espectacular celler de vins d’anyades velles, on els enòfils gourmands, hi desitjaríem finar. L’únic punt a millorar, seria el de disposar d’una cristalleria a l’alçada de les perles del celler.

c/ Major 1, Parets del Vallès
08150 Barcelona
telèfon: 93 562 01 03

Horari:
Obert migdies, les nits de dijous, divendres i dissabte (prèvia reserva)
Festa setmanal el dimarts.

dilluns, 7 de març de 2016

Celler Clos Figueres, DOQ Priorat.

A aquestes alçades, poc puc afegir que no se sàpiga ja del Priorat. Fa 25 anys era una zona agrícola pobre, deixada, i gràcies a la revolució soferta a la seva vinya, es va reactivar tota la zona. I fins hi tot ara es tornen a plantar camps de cirerers, ametllers i a avellaners.
Però el gran actiu que ha fet renéixer la zona, han estat els seus vells ceps.
El Priorat havia arribat a tenir 11000 Ha de vinya, però l’arribada de la fil·loxera arrasà  amb tota la vinya, deixant la zona en l’absoluta pobresa. Pocs van poder replantar, molts van abandonar les vinyes, i d’altres van preferir apostar per plantar ametllers, oliveres, avellaners, o directament abandonar la comarca. El vi que es va continuar fent, era un vi a doll, de preu baix, alcohòlic i rústic.
I així més o menys, fins a la coneguda per tothom, revolució iniciada el 1989 per els cinc pioners (Barbier, Glorian, Palacios, Pastrana, Pérez,)
A principis dels anys 80 estant a Califòrnia, un home anomenat Christopher Cannan va descobrir el Priorat per casualitat en una botiga, al comprar una ampolla de Scala Dei de 1974. Va quedar impressionat per la qualitat del vi i del baix preu que tenia. Aviat es va desplaçar a visitar el Priorat, i a conèixer el celler Scala Dei, del que mitjançant la seva empresa de distribució de vins Europvin, immediatament va començar a comercialitzar-ne els vins internacionalment. Però el que de veritat va passar, es que Mr. Cannan es va enamorar de la zona.

Al 1997, es decideix a comprar una finca abandonada a Gratallops, en recupera les vinyes velles, i replanta ceps. Neix Clos Figueres.
Fins al 2008, els vins segueixen l’assessorament de René Barbier, i al 2009 Alain Graillot (amic personal de Cannan, i conegut elaborador de vins Crozes-Hermitage AOC, a Vallée du Rhône, França) emprengué la direcció dels vins del celler.
Actualment també hi treballa com a enòloga l’Anne Cannan (els més espavilats ja haureu deduït que és filla d’en Christopher), i completa l’equip del celler l’enòloga Sílvia Puig.
El celler fa 5 vins:  Serras del Priorat (amb una criança de 7 mesos en roure francès) , Font de la figuera (amb una criança de 12 mesos en roure francès), Clos Figueres (amb una criança de 16 mesos en roure francès), Sweet (un vi dolç) i Font de la figuera blanc.
Una de les gràcies – considero -  de visitar un celler, és la poder tastar vins directament de la bota on és troben fent la criança. Tastem doncs en aquesta ocasió, botes de garnatxa, Samsó, Shiraz, merlot  i Cabernet Sauvignon, vins tots ells que es troben fent la criança en roure francès.
Pugem a taula i tastem Font de la figuera blanc 2015 (mostra de tina), un vi blanc elaborat amb viogner, garnatxa blanca i chenin. Un vi que sorprèn per la seva frescor, dominat per les notes de fruita blanca fresca i àcida, notes cítriques, i treuen el cap unes notes fumades i torrades ( de la fermentació de la garnatxa en botes de fusta de 500l).   
Serras del Priorat 2014, (Garnatxa, Samsó, Syrah, Cabernet Sauvignon) fet amb les vinyes més joves de la propietat (uns 10 anys), un vi que busca expressar la fruita del Priorat, deixant intuir el terrer, i oferint al mercat un vi a un preu més abastable.
Amb els estralls de la recent crisi (desacceleració econòmica deien alguns) les vendes dels vins del Priorat ràpidament se’n van ressentir, i van aparèixer uns vins, a preus molt més moderats, (el vi camins del Priorat va obrir aquesta via), i el vi Serras del Priorat, n’és un exemple.
Tastem Font de la Figuera 2014, 2013, 2011, 2003, (garnatxa,Samsó, Shyraz, Cabernet Sauvignon), vi provinent d’unes vinyes més velles (uns 20 anys), i acabem amb Clos Figueres 2012, 2010, 2008 (garnatxa, Samsó, Shyraz, Mourvedre y Cabernet Sauvignon), vi provinent de les vinyes més velles de la propietat (30 i més de 60 anys).
René Barbier.
El vi Font de la Figuera 2003 i Clos Figueres 2008,  van ser vins fets sota la direcció de René Barbier, on trobem ja uns vins amb un certa vida (per l’edat), mostrant una calidesa, però d’acidesa present. I encara amb longitud per davant.
Alain Graillot
La resta de vins tastats han estat supervisats per Mr. Graillot, que s’incorporà al 2009.  
Si que ens sembla, percebre-hi un costat més vegetal, segurament per l’afició que te Alain de vinificar amb rapa alguna de les varietats, per a donar aquest punt vegetal, que aporta  frescor al vi.
A banda de la empremta de l’anyada, la línia del celler busca un costat més perfumat, més subtil, amb maceracions de la pell més curtes, d’una coloració moderada, vins menys rotunds, buscant un estil més Bourguignon, fugint de l’estil de vins concentrats i densos.        
Christopher Cannan, sempre ha volgut fer uns vins menys concentrats, menys potents,  menys tintats, desmarcant-se de l’estil més potent que va dominar els vins de la zona.
A Clos Figueres, podem visitar el seu celler, menjar en el seu restaurant, i dormir al seu hotel.

El Priorat és un terrer difícil, de poca mecanització, de molt treball humà, de costos elevats, de rendiments baixos, de cellers petits, de vinyes mimades, de gent que estima el que fa,  i de gent que treballa amb il·lusió.
El Priorat no és una zona per a inversions milionàries, ni per a cellers de moltes hectàrees, ni per recuperar ràpidament el retorn de l’inversió, ni per aconseguir grans beneficis, ni per fer-se ric. Qui ha anat amb aquesta idea al Priorat, s’hi ha estavellat més que l’esmicolada llicorella de les seves vinyes.

Bodega Clos Figueras, DOCa Priorat


A estas alturas, poco puedo añadir que no se sepa ya del Priorat. Hace 25 años era una zona agrícola pobre, dejada de la mano de Dios, y gracias a la revolución sufrida en su viña, se avivó toda la zona. Y incluso ahora se vuelven a plantar campos de cerezos, almendros y avellanos.
Pero el gran activo que ha hecho renacer la zona, han sido sus viejas cepas.
El Priorat llegó a tener 11.000 Ha de viñedo, pero la llegada de la filoxera arrasó con toda el viñedo, dejando la zona en la absoluta pobreza. Pocos pudieron replantar, muchos abandonaron las viñas, otros prefirieron apostar por plantar almendros, olivos, avellanos, o directamente abandonar la comarca. El vino que se continuó elaborando, era un vino a granel, de precio bajo, alcohólico y rústico.
Y así más o menos hasta la conocida por todos, revolución iniciada en 1989 por los cinco pioneros (Barbier, Glorian, Palacios, Pastrana, Pérez,)

A principios de los años 80 estando en California, un hombre llamado Christopher Cannan descubrió el Priorat por casualidad en una tienda, a comprar una botella de Scala Dei de 1974. Quedó impresionado por la calidad del vino y del bajo precio que tenía. Pronto se desplazó a visitar el Priorat, y a conocer la bodega Scala Dei, de la que inmediatamente comenzó a comercializar sus vinos internacionalmente, mediante su empresa de distribución Europvin.
Pero lo que de verdad pasó, es que Mr. Cannan se enamoró de la zona.
En 1997, decidió a comprar una finca abandonada en Gratallops, recuperando las viñas viejas, y replantando cepas. Nace Clos Figueras.

Hasta el 2008, los vinos siguen el asesoramiento de René Barbier, y en 2009 Alain Graillot (amigo personal de Cannan, y conocido elaborador de vinos Crozes-Hermitage AOC, a Vallée du Rhône, Francia) emprendió la dirección de los vinos de la bodega.
Actualmente también trabaja como enóloga Anne Cannan (los más avispados ya habrán deducido que es hija de Christopher), y completa el equipo de la bodega la enóloga Silvia Puig.
La bodega elabora 5 vinos: Serras del Priorat (con una crianza de 7 meses en roble francés), Font  de la figuera (con una crianza de 12 meses en roble francés), Clos Figueras (con una crianza de 16 meses en roble francés), Sweet (un vino dulce) y Font de la figuera blanco.
La gracias - considero yo- de visitar una bodega, es la poder probar vinos directamente de la barrica donde se encuentran realizando la crianza. Catamos pues en esta ocasión, borricas de garnacha, Cariñena, Shiraz, Merlot y Cabernet Sauvignon, vinos todos ellos que se encuentran haciendo la crianza en roble francés de 500l.
Subimos al restaurante, y catamos  Font de la Figuera blanc 2015 (muestra de tina), un blanco elaborado con la variedad viogner, garnacha blanca y chenin. Un vino que sorprende por su frescor, dominado por los recuerdos de fruta blanca fresca y ácida, cítricos, y asoman unos ahumados y tostados (de la fermentación de la garnacha blanca en barricas de madera de 500L).
Serras del Priorat 2014, (Garnacha, Cariñena, Syrah, Cabernet Sauvignon) elaborado con los viñedos más jóvenes de la propiedad (de unos 10 años), un vino que busca expresar la fruta del Priorat, dejando intuir el terruño, y ofreciendo al mercado un vino a un precio más alcanzable.
Con los estragos de la reciente crisis (desaceleración económica, decían algunos) las ventas de vino del Priorat rápidamente se resintieron, y aparecieron unos vinos, a precios mucho más moderados, (el vino camins del Priorat abrió esta vía), y el vino Serras del Priorat, es un ejemplo.
Catamos  Font de la Figuera 2014, 2013, 2011, 2003, (garnacha, cariñena, Shyraz, Cabernet Sauvignon), vino proveniente de unas viñas más viejas (unos 20 años), y acabamos con Clos Figueras 2012, 2010, 2008 (garnacha, cariñena, Shyraz, Mourvedre y Cabernet Sauvignon), vino que proviene de las viñas más viejas de la propiedad (30 y más de 60 años).
René Barbier.
El vino Font de la Figuera 2003 y Clos Figueres 2008, fueron vinos bajo la dirección de René Barbier, donde encontramos ya unos vinos con un cierta vida (por la edad), mostrando una calidez, pero de acidez presente. Aunque con longitud por delante, muestran un Priorat más clásico.
Alain Graillot
El resto de vinos catados han sido supervisados ​​por Mr. Graillot, que se incorporó en 2009.
Sí que nos parece, percibir en ellos un lado más vegetal, seguramente por la afición que tiene Mr. Graillot de vinificar con rapa alguna de las variedades, para dar ese punto vegetal, que aporta frescor al vino.
Aparte de la huella de la añada, la línea de los vinos bodega busca un perfil más perfumado, más sutil, con maceraciones de la piel más cortas, de una coloración moderada, obteniendo unos vinos menos rotundos, buscando un estilo más Bourguignon, huyendo de los vinos concentrados y densos.
Christopher Cannan, siempre ha preferido vinos menos concentrados, menos potentes, menos tintados, desmarcándose del estilo más potente que dominó los vinos de la zona.
El Priorat es un terruño difícil, de nula mecanización, de mucho trabajo humano, de costes elevados, de rendimientos bajos, de bodegas pequeñas, de viñas mimadas, de gente que ama lo que hace, y de gente que trabaja con ilusión.
El Priorat no es una zona para inversiones millonarias, ni para bodegas de muchas hectáreas, ni para recuperar rápidamente el retorno de la inversión, ni para conseguir grandes beneficios, ni para hacerse rico. Quien ha ido con esta idea al Priorat, se ha estampado quedando más despedazado que la pizarra de sus viñedos.


dijous, 3 de març de 2016

Xavier Nadal, nou president de Pimecava

Divendres passat dia 26 de febrer, en el marc de    l'Assemblea    General     Ordinària    de l'entitat,  Xavier  Nadal  de  Caves  Nadal, va agafar relleu en la presidència de Pimecava.

Nadal, que va ser el primer president de l'entitat, desenvoluparà aquesta tasca els propers 12 mesos fins a finalitzar el mandat de la junta actual, presidida els últims 3 anys per Pere Guilera, que deixa el càrrec per temes personals.
Segons el nou president, per aquest període segueixen totalment vigents els objectius marcats i desenvolupats durant l'últim mandat, entre els quals destaquen la promoció dels caves Reserva i Gran Reserva, la representació i defensa dels interessos de les caves petites i mitjanes davant del sector i institucions, vetllar perquè les accions promocionals siguin adequades i accessibles als associats i l'enoturisme. Nadal comenta que durant la seva curta presidència vol reforçar d'una banda l'ús de les noves tecnologies entre entitats i associats, així com adequar el funcionament i serveis que ofereixen als associats a les necessitats i realitats actuals.
Pimecava compta actualment amb 52 associats i amb una economia sanejada, però segons Xavier Nadal no n'hi ha prou. El nou president creu que Pimecava ha de créixer en nombre d'associats per poder millorar els serveis i aconseguir la representativitat que li correspon a les petites caves en el sector.
Un cop celebrada l'Assemblea General Ordinària, la nova junta directiva ha quedat configurada de la següent manera:

Presidència : Sr. Xavier Nadal (Nadal)
Vicepresidència primera: Sr. Pere Guilera (Cava Guilera)
Vicepresidència segona: Sr. Guillem Carol (Celler Carol Vallès)
Secretari: Sr. Jordi Casanovas (Cava Bohigas)
Tresorer: Sr. Josep Elias (Parató Vinícola)
Vocals:
Sr. Carles Andreu
Sr, Josep Cusiné
Sr. Joan Pagès
Sr. Toni Rossell 
Sra. Marta Giró
Sr. Ramón Canals


Font: pimecava