dilluns, 30 de març de 2015

El tap de suro i la seva interacció amb el vi i el cava

S’ha celebrat al Museu del Suro de Palafrugell la jornada tècnica “El tap de suro i la seva interacció amb el vi i el cava organitzada per l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya AECORK.
La jornada s’ha obert amb la presentació de Joan J.Puig, president d’AECORK, i amb Sergi de Lamo director general de VITEC.
Les ponències han arrancat amb Albert Hereu, director de l’ICSURO, on ha explicat el cicle de vida del suro, mostrant la petjada de carboni d’aquest material en el medi  ambient. De fet, és l’únic sistema de tapament que ofereix una petjada de carboni negativa amb una marca de -234g de CO2, doncs absorbeixen més CO2 del que emeten en la seva fabricació. La resta de tapaments, provenen de la indústria química i són contaminants.
Paulo Lopes, cap del departament de I+D+i de l’empresa Amorim, ens ha parlat del sap de suro i de la seva transferència d’oxigen al suro, comparant-lo amb altres sistemes de tapat.
Per a mi, ha estat una de les ponències més interessants i sorprenents, on s’han trencat vells mites i creences , i de la que en parlaré en un post molt més extens properament.    
Julien Michel, de la Universitat de Bordeus, ha exposat un estudi sobre l’evolució del vi tapat en diferents sistemes.
Van agafar vins de diferents regions de França i es van tapar utilitzant tap de suro, taps tècnics, taps sintètics, tap de rosca, i al cap de 5 anys es van tastar i analitzar per veure si hi havia diferències. Les conclusions apunten al tap de suro natural, com a millor sistema de tapament per a que el vi tingui una millor evolució.
Jordi Roselló, de VITEC, en la que per a mi ha estat l’altre gran ponència de la jornada, ha  exposat com el suro pot aportar un valor sensorial als vins i caves.
S’ha fet una identificació del diferent perfil aromàtic de suro, en funció del seu bosc d’origen, o hem pogut veure taps que ofereixen uns perfils aromàtics més florals, o vegetals, o fins hi tot avainillats, i aquests, a l’estar en contacte amb el vi, podrien cedir aquests compostos al vi. És un aspecte, que es podria considerar en vins que romandran molts anys a l’ampolla, en contacte amb el suro.
Helena Pereira, de la Universitat de Lisboa, ens ha fet una ponència sobre les propietats  del suro, demostrant el perquè aquest material és el millor fins al dia d’avui, per a poder guardar els vi.
Magda Anton, de Caves Recaredo, cava que envelleix tots els seus productes en tap de suro (Aged with cork), ha explicat la seva experiència en les llargues criances tapades amb suro, on s’ha vist que l’envelliment és millor en suro, que no pas en tap corona.
La jornada s’ha tancat amb en Jordi Grau, de Vins i Licors Grau, on ens ha explicat la seva experiència arran del compromís que varen agafar amb el tapament de suro. Des del  2009, les etiquetes dels productes del lineal de la seva botiga, indiquen si un vi ha estat tapat amb suro o no. Això s’ha traduït en una major conscienciació del consumidor, i en una baixada de les vendes de les ampolles tapades amb taps sintètics.
En resum, ha estat una jornada força interessant i molt aclaridora en alguns aspectes.
Versión Castellana   
Se ha celebrado en el Museo del Corcho de Palafrugell la jornada técnica "El tapón de corcho y su interacción con el vino y el cava" organizada por la Asociación de Empresarios Corcheros de Cataluña AECORK.
La jornada se ha abierto con la presentación de Juan J.Puig, presidente de AECORK, y con Sergi de Lamo director general de VITEC.
Las ponencias han arrancado con Albert Hereu, director del ICSURO, donde ha explicado el ciclo de vida del corcho, mostrando la huella de carbono de este material en el medio ambiente. De hecho, es el único sistema de cierre que ofrece una huella de carbono negativa con una marca de -234g de CO2, pues absorben más CO2 del que emiten en su fabricación. El resto de cierres, provienen de la industria química y son contaminantes.
Paulo Lopes, jefe del departamento de I + D + i de la empresa Amorim, nos ha hablado del sabe de corcho y de su transferencia de oxígeno al corcho, comparándolo con otros sistemas de tapado.
Para mí, ha sido una de las ponencias más interesantes y sorprendentes, donde se han roto viejos mitos y creencias, y de la que hablaré en un post mucho más extenso próximamente.
Julien Michel, de la Universidad de Burdeos, expuso un estudio sobre la evolución del vino tapado en diferentes sistemas.
Tomaron vinos de diferentes regiones de Francia y se taparon utilizando tapón de corcho, tapones técnicos, tapones sintéticos, tapón de rosca, y al cabo de 5 años se cataron y analizaron para ver si había diferencias. Las conclusiones apuntan al tapón de corcho natural, como mejor sistema de cierre para que el vino tenga una mejor evolución.
Jordi Roselló, de VITEC, en la que para mí ha sido la otra gran ponencia de la jornada, expuso como el corcho puede aportar un valor sensorial a los vinos y cavas.
Se ha hecho una identificación del diferente perfil aromático de corcho, en función de su bosque de origen, y  hemos podido ver tapones que ofrecen unos perfiles aromáticos más florales o vegetales, o incluso avainillados, y éstos, a la estar en contacto con el vino, podrían ceder estos compuestos en el vino. Es un aspecto que se podría considerar en vinos que permanecerán muchos años en la botella, en contacto con el corcho.
Helena Pereira, de la Universidad de Lisboa, nos ha hecho una ponencia sobre las propiedades del corcho, demostrando que este material es el mejor hasta el día de hoy, para poder guardar los vino.
Magda Anton, de Cavas Recaredo,  una cava que envejece todos sus productos en tapón de corcho (Aged with cork), explicó su experiencia en las largas crianzas tapadas con corcho, donde se ha visto que el envejecimiento es mejor en corcho, que en tapón corona.
La jornada se ha cerrado con Jordi Grau, de Vinos y Licores Grau, donde nos ha explicado su experiencia a raíz del compromiso que tomaron con el taponamiento de corcho. Desde 2009, las etiquetas de los productos del lineal de su tienda, indican si un vino ha sido tapado con corcho o no. Esto se ha traducido en una mayor concienciación del consumidor, y en una bajada de las ventas de las botellas tapadas con tapones sintéticos.

En resumen, ha sido una jornada muy interesante y muy esclarecedora en algunos aspectos.

dimarts, 17 de març de 2015

Les Angles, neu i cuina.


De la mà del Centre Comercial Ànec Blau, Llenguadoc Rosselló i de l'agència Tryptic, hem visitat l'estació d'esquí de Les Angles.
L'estació es troba a unes dues hores de Barcelona, ​​al Pirineu francès, a uns 30 km de Puigcerdà, i ofereix un estalvi de temps important en el desplaçament, si ho comparem per exemple, en el que trigaríem a arribar a una pista de Andorra. A més d'un forfet, amb un preu molt atractiu.
L'estació compta amb un domini esquiable de 55 km, amb el seu punt més alt, situat a 2.400 metres d'altitud i amb 45 pistes de tots els nivells.
Vaig visitar l'estació un dissabte i puc dir que l'afluència de gent, no provoca grans cues, ja que els usuaris queden repartits per tota l'estació en els diferents arrossegaments, telecadires i telecabina. Entre setmana ha de ser una pista molt, molt tranquil·la. I molt agradable.
Vam visitar també el restaurant Le Chalet, situat a 150 m d'on ens deixa el telecabina.
"Le Chalet", un restaurant d'altitud, ofereix als clients una cuina en règim d'autoservei, amb una proposta de plats tradicionals i diversos plats cuinats al moment. Una petita selecció de vins, begudes diverses, pastes i bones carns a la graella. I pels que tenen poc temps, hi ha servei d'entrepans.
Sorprèn la qualitat, la bona presentació i tot això a uns preus moderats.
He de dir que és un dels millors restaurants de pista d'esquí on ha menjat, ja que normalment l'oferta en aquest tipus d'establiments, deixa molt a desitjar. Aquest restaurant també està obert a l'estiu.
Tot el poble de l'estació de les Angles, aquest any estan molt satisfets amb la gran temporada de neu que estan tenint, amb bona neu i amb bon gruix.
En resum, una gran estació per gaudir de la neu, i també de la cuina.
I de la nit. Però aquest, és un altre tema.
Versión Castellana
De la mano de del Centre Comercial ànec blau, Languedoc Rousillon y de la agencia Tryptic, visitamos la estación de esquí de Les Angles.
La estación se encuentra a unas dos horas de Barcelona, en el pirineo francés, a unos 30 km de Puigcerdà, y ofrece un ahorro de tiempo importante en el desplazamiento, si lo comparamos por ejemplo, en lo que tardaríamos en llegar a una pista de Andorra. Además de un forfait, con un precio muy atractivo.   
La estación cuenta con un dominio esquiable de  55 km, con su punto más alto, situado a 2.400 metros de altitud y con 45 pistas de todos los niveles.
Visité la estación un sábado y puedo decir que la afluencia de gente, no provoca grandes colas, pues los usuarios quedan repartidos por toda la estación en los distintos arrastres, telesillas y telecabina. Entre semana debe ser una pista muy, muy tranquila.
Visitamos también el restaurante le Chalet, situado a 150 m de donde nos deja el telecabina.
“Le Chalet”, un restaurante de altitud, ofrece a los clientes una cocina, en régimen de autoservicio, con una propuesta de platos tradicionales y varios platos cocinados al momento. Una pequeña selección de vinos, bebidas varias, pastas y buenas carnes a la parrilla. Y para los que tienen poco tiempo, hay servicio de bocadillos.
Sorprende la calidad, la buena presentación y todo esto a unos precios moderados.
Tengo que decir que es uno de los mejores restaurantes de pista de esquí donde ha comido, ya que normalmente la oferta en este tipo de establecimientos, deja mucho que desear. Este restaurante también esta abierto en verano.
Todo el pueblo de la estación de les Angles, este año están muy satisfechos con la gran temporada de nieve que están teniendo, con buena nieve y con buen espesor.
En resumen, una gran estación para disfrutar de la nieve, y también de la cocina.

Y de la noche. Pero ese es otro tema.

diumenge, 8 de març de 2015

8è Premi Vilaviniteca Cata por Parejas

La vuitena edició del premi Cata por Parejas, celebrat avui al Casino de Madrid, ha estat guanyat per Jean Marcos Núñez i Philippe Cesco, que s’han endut els 20.000€ de premi.
La segona plaça ha estat per a Delia Baeza Orallo  i David Villalón Ferrero, amb 7000€ de premi,  i la tercera plaça ha estat per a José Luis Matos Guerrero i Adolfo Gómez Afán.
Els vins de la gran final han estat els següents:
Clos Naudin Vouvray Brut 2010
Domaine Leroy Bourgogne Aligoté 2011
Menade Verdejo 2014, Rueda
Southern Right Pinotage 2013 (Walker Bay, Sudàfrica)
Rumbo al Norte 2012,  VT Castilla y León
Dominio de Pingus 2005, (Ribera del Duero)
Egon Müller Scharzhofberger Tonel 6 Auslese 2005, (Mosel-Saar-Ruwer)

Versión Castellana
La octava edición del premio Cata por Parejas, celebrado hoy en el Casino de Madrid, ha sido ganado por Jean Marcos Núñez y Philippe Cesco, que se han llevado los 20.000 € del premio.
La segunda plaza fue para Delia Baeza Orallo y David Villalón Ferrero, con € 7.000 de premio, y la tercera plaza ha sido para José Luis Matos Guerrero y Adolfo Gómez Afán, con 3000€.
Los vinos de la gran final han sido los siguientes:
Clos Naudin Vouvray Brut 2010
Domaine Leroy Bourgogne Aligoté 2011
Menade Verdejo 2014, Rueda
Southern Right Pinotage 2013 (Walker Bay, Sudàfrica)
Rumbo al Norte 2012,  VT Castilla y León
Dominio de Pingus 2005, (Ribera del Duero)

Egon Müller Scharzhofberger Tonel 6 Auslese 2005, (Mosel-Saar-Ruwer)