dimarts, 28 de maig de 2013

Anton Ego, o els crítics de vins

En molts sentits la feina d’un crític és fàcil: Ens hi juguem ben poc, però exercim una posició predominant sobre gent que ofereix al nostre judici, la seva feina i a ells mateixos. Ens nodrim de critiques negatives, que son amenes d’escriure i de llegir. Però la veritat amarga a la qual ens hem d’enfrontar els crítics es que, en el gran ordre universal de les coses, la majoria de porqueries son probablement més valuoses que no pas les critiques en que decidim que ho siguin.
Però hi ha moments en que un crític si que s’hi juga alguna cosa, i descobrim i defensem allò que es nou.
El món sovint és cruel amb els nous talents i les noves creacions: Al que és nou, li calen defensors. (...) Anton Ego, Ratatouille.
Aquesta introducció està extreta del final de la pel·lícula Ratatouille (2007, Pixar), on el temut crític gastronòmic Anton Ego (de nom molt adequat per la tasca que executa) fa una reflexió final sobre la seva feina.
I és cert, i més des de l’arribada d’Internet a les nostres llars, que tothom, pot escriure i publicar allò que li sembla, en diaris electrònics, blogs, webs, etc.
La gran majoria de les vegades, son gent amb nul·la o poca formació sobre el tema que opinen, i sentencien. Alguns escriuen de forma correcta, a vegades bonica, i no se sap ben bé com (almenys, jo), s’han posicionat als mitjans de comunicació (premsa, radio, televisió) i són considerats com a referents i com a prescriptors.
Sovint, les opinions d’aquests “crítics” poden obeir simplement a interessos comercials o econòmics; tenen una distribuïdora de vins i sols parlen bé dels seus millors clients, i si un restaurant no els hi compra vi, diuen directament de la cuina d’aquell establiment que “el menjar és una porqueria, infame i per a papanatas”.  D’altres “crítics” simplement, estan en nòmina d’algun restaurador, i cobren per a fer crítiques positives dels establiments que visiten.
I d’altres pobrets, com a revenja infantil, si els cellers no els conviden a dinar, o no els envien caixes d’ampolles per a que tastin els seus vins, o no els comuniquen les novetats primer a ells, eviten parlar del celler i de la feina que fan, i aprofiten per criticar-los, puerilment.
Ego, molt d’ego. Com l’Anton.
Alguns, únicament es nodreixen de l’amistat que puguin tenir amb algun sumiller o enòleg, i simplement repeteixen la informació que escolten, com un tornaveu babau, i dictaminant com a pròpies,  opinions de collita d’altri, que poden obeir, evidentment, a determinats interessos.  En fi....
Quan estava estudiant sumilleria, un dels professors un dia ens va dir : “Chicos, tened en cuenta una cosa: las opiniones, son como los culos: todos tenemos una”. En aquell moment em va semblar una grolleria, fora de lloc. Però tenia raó.  
Visca el vi, però. 

Versión Castellana
La vida de un crítico es sencilla en muchos aspectos. Arriesgamos poco y tenemos poder sobre aquellos que ofrecen su trabajo y su servicio a nuestro juicio.
Prosperamos con las críticas negativas, divertidas de escribir y de leer. Pero la triste verdad que debemos afrontar es que en el gran orden de las cosas, cualquier basura tiene más significado que lo que deja ver nuestra crítica.
Pero en ocasiones el crítico sí se arriesga cada vez que descubre y defiende algo nuevo. El mundo suele ser cruel con el nuevo talento.  Las nuevas creaciones, lo nuevo, necesita amigos. (...)
Anton Ego, Ratatuille.

Esta introducción está extraída del final de la película Ratatouille (2007, Pixar), donde el temido crítico gastronómico Anton Ego (de nombre muy adecuado para el trabajo que desempeña) realiza una reflexión final sobre su trabajo.
Y es cierto, y más desde la llegada de Internet a nuestros hogares, que todo el mundo, puede escribir y publicar lo que le apetezca, en periódicos electrónicos, blogs, webs, etc.
La gran mayoría de las veces, son gente con nula o poca formación sobre el tema que opinan, y sentencian. Algunos escriben de forma correcta, a veces bonita, y no se sabe con certeza como (al menos, yo), se han posicionado en los medios de comunicación (prensa, radio, televisión) y son considerados a menudo como referentes y como prescriptores.
A menudo, las opiniones de estos "críticos" suelen obedecer simplemente a intereses comerciales o económicos; O tienen una distribuidora de vinos y sólo hablan bien de sus mejores clientes, y si un restaurante no les compra vino, dicen directamente de la cocina de aquel establecimiento que "la comida es una porquería, infame y para papanatas".
Otros "críticos" simplemente, están en nomina de algún restaurador, y cobran para hacer críticas positivas de los establecimientos que visitan.
Y otros pobrecitos, como rabieta infantil, si las bodegas no los invitan a comer, o no les envían cajas de botellas para que caten sus vinos, o no les comunican las novedades primero a ellos, evitan hablar de la bodega y del trabajo que hacen, y aprovechan para criticarlos, puerilmente.
Ego, mucho ego. Como Anton.
Algunos, también únicamente se nutren de la amistad que puedan tener con algún sumiller o enólogo, y simplemente repiten la información que escuchan, propagando bobamente, y dictaminando como propias, opiniones de cosecha ajena, que pueden obedecer, evidentemente, a determinados intereses. En fin ....
Cuando estaba estudiando sumillería, uno de los profesores un día nos dijo: Chicos, tened en cuenta una cosa: las opiniones, son como los culos: todos tenemos una
En ese momento me pareció una ordinariez, fuera de lugar. Pero tenía razón.
Viva el vino, pues.

dilluns, 27 de maig de 2013

Tot al dilluns, Mestres, Alta Alella, la part dels àngels, Gramona

Avui ha estat un dia de molts actes en el món el vi. A les 11 del matí començava a Barcelona, a l’hotel W, la festa del ronqueo de la tonyina vermella, amb el Cava Mestres presentant un nou cava, el Blue Fin, amb un elenc de cuiners que han ofert una preparació de la tonyina segons la seva visió: Carles Abellán,  Albert Adrià, Ever de espai kru, Philippe de Roca Mo, Fernando Córdoba de El Faro del Puerto (Cádiz), Nando Jubany de  Can Jubany, Sr. Komuta: Shibui (Japón), Toni Romero de Suculent, i David de Bocagrande.




A les 12 començava a Alella, la jornada de portes obertes als cellers Alta Alella, amb la participació de diferents restaurants de la zona, i aquesta any, amb la possibilitat de poder comprar alguns productes (pa, formatges, embotits, ous, productes d’horta, etc). Seguint la tendència del mercat, Alta Alella també ha tret al mercat vins naturals, o sigui, sense sulfurós. Fa poc, també han canviat la imatge de les seves etiquetes.

També durant el dia d’avui, en Julien, propietari de la tenda de vins la part dels àngels, feia una petita presentació d’alguns vins de la Borgonya, que ha estat interessant.
I a la tarda, a les 18H00 la casa Gramona, ha ofert el segon tast del canvi de paradigma, que ja va efectuar fa unes setmanes a l’hotel Palace, però aquest cop l’ha fet a les instal·lacions de la fabrica Moritz de Barcelona.
Un dia amb massa activitats. I bones activitats.
     

divendres, 17 de maig de 2013

Curs d'inicació al Tast, a La Patente (Barcelona)

Aquesta  setmana hem fet un curs d’iniciació a la Patente a Barcelona.
La Patente és un nou espai dedicat a l'aprenentatge creatiu i gastronòmic al centre de Barcelona.
A La Patente s’organitzen tallers i cursos monogràfics especialment de cuina i gastronomia, però també d'hort urbà, handycraft ... i tot el que tingui a veure amb compartir un moment agradable al voltant d'una taula. La Patent ofereix experiències d'oci properes i participatives.
Moltes gràcies a tots per la vostra assistència!!
  
La Patente
C/ Villaroel 123
Barcelona

dijous, 16 de maig de 2013

Tertulias del vino

Ahir varem fer una altre edició de les nostres tertulies, a l’hotel Husa Oriente, de Barcelona.
Varem omplir la sala amb una seixantena de persones. Va obrir el tast el vi del Celler Abadal, DO Pla de Bages, amb el seu vi picapoll 2012. Un vi expressiu, fresc, de fruita marcada, certament voluptuós.
El següent vi va ser un rosat, de Bodegas Inurrieta, DO Navarra, un vi elaborat amb garnatxa i una mica de Merlot. És un vi amb color, viu, llaminer, amb una boca contundent, amb estructura, però molt agradable de veure.
El primer negre va ser un vi de Bodegas Maset del Lleó, DO Catalunya, el seu Garnatxa 2011, un vi fet amb Garnatxa de la Serra de Pàndols (Tarragona). Un vi molt agradable en nas, net, fruita negra concentrada, i amb una boca amable i llarga.
Varem acabar amb un gran clàssic, una Viña Alberdi 2006, de les Bodegas la Rioja Alta SA, un vi de la DOCa Rioja, fet amb tempranillo. Degut en part, a la seva criança, trobem un vi molt ric en matisos en nas, de complexitat aromàtica, suau en boca, però fàcil de beure, i amb un gran ventall de possibilitats a l’hora de maridar-lo.
El tast es va acabar amb la presentació dels productes de Can Manent, empresa dedicada a la elaboració de productes de l’anèc. En aquesta ocasió varem tastar bombons de foie, croquetes d’ànec, i pernil curat d’ànec (magret curat).
Voldria agrair la bona acollida per part dels assistents, al projecte Tertulias del vino, i als cellers i elaboradors per confiar en aquest projecte. Moltes gràcies a tots i fins a la propera cita, el dia 18 de Juny, a les 20h00.

els bombons de foie, amb festuc, i amb ametlles, i el pernil d'ànec.
 

dimecres, 15 de maig de 2013

Presentació de la DO Rias Baixas a Barcelona

Com cada any, s’ha fet una altre edició del saló de Rias Baixas a l’hotel casa Fuster Barcelona.
Una vintena de cellers amb els seus vins, presentant la nova anyada i alguna novetat.
A la DO Rias Baixas, hi distingim 5 subzones:
Val do Salnés: ocupa la península de les rías de Pontevedra y Arosa a la part baixa del riu Umia. La vinya es cultiva en petits turons que no superen els 100 m sobre el nivell del mar. El nom de Salnés prové de les salines explotades durant l’Edat Mitja, que varen tenir un alt interès econòmic per les saladures de zones de peixos. Té la orografia més plana de les 5 subzones, i és la més freda i humida per trobar-se al Nord i a la costa. Bàsicament  hi trobem monovarietals d’Albariño. 
O Rosal: assentada cap al sud, ocupant la ribera dreta de la desembocadura del Miño, esta protegida al nord i  a l’oest per les serres de A Grava i de O Galiñeiro, amb altituds superiors als 600 m. La comarca solcada per petits  rius afluents del Miño en petites fondalades, amb altituds inferiors als 100 m sobre el nivell del mar, es troben les millors vinyes. Produeixen vins bastant més baixos en acidesa que els de Salnés. Els vins estan fets d’albariño i loureira. 
Condado de Tea: al marge dret del riu Miño, te les seves vinyes al sud protegides al nord i a l’est per la serralada Dorsal Gallega amb n altituds que assoleixen més de 1.000 m. És la zona més interior, de caràcter molt muntanyós, es considera la zona més càlida, ja que està més allunyada de la costa. Els seus vins tendeixen a ser més forts, i menys refinats. Hi  trobem vins d’albariño i treixadura. 
Soutomayor: situada al fons de la ría de Vigo, a la desembocadura del Verdugo, durant un temps se li volia dir Fondo da ria. En temps anteriors a la Denominació d’Origen, era la zona on es podien trobar els millors, més afruitats i expressius albariños de cosecheiro de tota Pontevedra.
Sols hi trobem monovarietals d’albariño.
Ribeira do ulla: zona a la conca del riu Ulla, de paisatges de valls elevades a mesura que anem cap a l’interior. En aquesta zona, de recent creació, hi predominen els vins negres,
La DO actualment produeix uns 30 milions de litres.
Les varietats plantades dins la DO són:
varietats Preferents:
-Blanques: Albariña, Loureira blanca o Marqués, Treixadura i Caíña blanca.
-negres: Caíña tinta, Espadeiro, Loureira tinta i Sousón.
varietats Autoritzades:
-Blanques: Torrontés y Godello.
-negres: Mencía, Brancellao, Pedral y castañal.

Dels vins tastats, destaco els vins de Fefiñanes (Val do Salnés), sobretot el fefiñanes III año 2010, l’organistrum de Martin Codax (Val do Salnés), els vins de Bodegas Coto Redondo (Condado de Tea), interessants, amb un monovarietal de Pedral, i el vi Vicius 2010, de Viña Almirante (Val do Salnés).
Algunes novetats, poques, i una anyada, la 2012, correcte.

Versión castellana
Presentación de la DO Rías Baixas en Barcelona
Como cada año, se ha hecho otra edición del salón de Rias Baixas en el hotel casa Fuster Barcelona. en esta edición, una veintena de bodegas con sus vinos, han presentado la nueva añada y alguna novedad.
En la DO Rías Baixas, distinguimos 5 subzonas:
Val do Salnés: ocupa la península de las rías de Pontevedra y Arosa en la parte baja del río Umia. La vid se cultiva en pequeñas colinas que no superan los 100 m sobre el nivel del mar. El nombre de Salnés proviene de las salinas explotadas durante la Edad Media, que tuvieron un alto interés económico para los salazones de pescado. Tiene la orografía más llana de las 5 subzonas, y es la más fría y húmeda por encontrarse al Norte y en la costa. Básicamente encontramos monovarietales de Albariño.
O Rosal: asentada hacia el sur, ocupando la ribera derecha de la desembocadura del Miño, está protegida al norte y al oeste por las sierras de A Grava y de O Galiñeiro, con altitudes superiores a los 600 m. La comarca surcada por pequeños ríos afluentes del Miño en pequeñas hondonadas, con altitudes inferiores a 100 metros sobre el nivel del mar, se encuentran las mejores viñas. Producen vinos bastante más bajos en acidez que los de Salnés. Los vinos están hechos de albariño y Loureira.
Condado de Tea: Al margen derecho del río Miño, tiene sus viñedos en el sur protegidos al norte y al este por la cordillera Dorsal Gallega con altitudes que alcanzan más de 1.000 m. Es la zona más interior, de carácter muy montañoso, se considera la zona más cálida, ya que está más alejada de la costa. Sus vinos tienden a ser más fuertes, y menos refinados. Encontramos vinos de albariño y treixadura.
Soutomayor: situada al fondo de la ría de Vigo, en la desembocadura del Verdugo, durante un tiempo se le quiso nombrar como  Fondo da ría. En tiempos anteriores en la Denominación de Origen, era la zona donde se podían encontrar los mejores, más afrutados y expresivos albariños de cosecheiro de toda Pontevedra. Sólo elaboran  monovarietales de albariño.
Ribeira do ulla: zona en la cuenca del río Ulla, de paisajes de valles elevados a medida que vamos hacia el interior. En esta zona, de reciente creación, predominan los vinos tintos.
Actualmente la DO produce unos 30 millones de litros. Las variedades plantadas en la DO son:
variedades Preferentes:
-Blancas: Albariño, Loureira blanca o Marqués, Treixadura y Caiña blanca.
-tintas: Cain tinta, Espadeiro, Loureira tinta y Sousón.
variedades Autorizadas:
-Blancas: Torrontés y Godello.
-tintas: Mencía, Brancellao, Pedral y castañal.
De los los vinos catados, destaco el Veigadares de Adegas Galegas, un vino que esta siempre en la cima, los vinos de Fefiñanes (Val do Salnés), sobre todo el Fefiñanes III año 2010, el organistrum de Martin Codax (Val do Salnés), los vinos de Bodegas Coto Redondo (Condado de Tea), interesantes, con un monovarietal de Pedral, y el vino Vicius 2010, de Viña Almirante (Val do Salnés).
Algunas novedades,
pocas, y una añada, la 2012, correcta.

divendres, 10 de maig de 2013

Tertulias del vino, 15 de Maig Barcelona

Desprès de la passada edició de les tertulias del vino, en la que varem poder tastar els vins de Santiago Ruiz, un albariño amb dues anyades 2011 i 2012, un vi de Navarra, el  Mil Gracias  de Ochoa 2010, fet amb la varietat Graciano, el Parató Samsó 2008, un vi del Penedès elaborat amb Samsó 100%, i un el CAVA Rabetllat i Vidal Reserva de la finca Extra Brut 2007. Es va acabar el tats degustant els excepcionals productes de Carn de poltre de muntanya (Ripollès), de la mà del productor Joan Moret, varem tastar carn, croquetes, hamburgueses, fuet i xoriç de carn de poltre. Va ser un tast força concorregut i interessant.
Tornem el dimecres amb més vins, i aquest cop amb els productes de l’ànec de la granja de Can Manent de Santa Eulàlia de Ronçana.
Espero veure-us a tots allà, i gaudir d’una altre tertulias del vino, tots plegats.

dijous, 9 de maig de 2013

Mas tinell, nova imatge.

Aquesta setmana he pogut tastar tres vins de Mas Tinell, que seguint la línia marcada pel seu vi Gisele, tastat fa uns mesos, han seguit  redissenyant les etiquetes, oferint una imatge més moderna i atractiva, buscant apropar-les a un consumidor més jove, que serà el consumidor del futur.
Els vins tastats han estat L’alba blanc de lluna 2012, un vi fet amb les tres varietats típiques del vi base per a fer CAVA, el Macabeu, Xarel·lo i la Parellada, però han completat aquesta base amb un 30% de la varietat Muscat, per potenciar sobretot, la seva fragància en nas. És un vi femení, podríem dir, que convida beure amb facilitat, perfecte per prendre com aperitiu, com a copa de benvinguda, esperant que arribein la resta de convidats.   
El Mas Tinell Chardonnay 2012, es un vi fet amb la varietat Chardonnay , amb més caràcter, i sobretot amb més volum en boca, més untuós més llarg, per a prendre menjant, amb plats de carn blanca, i pastes amb salses lleugeres.  
El Mas Tinell Arte 2007, és un vi negre, fet amb les varietats Cabernet Sauvignon, Merlot i Garnatxa, que ha fet una criança en bota de fusta d’un any. És un vi net, amb estructura sedosa, agradable i de certa complexitat. Un vi amb un ampli ventall de possibilitats a la taula.
En definitiva, vins ven fets, de preus correctes, i provinents d’un celler, al qual val la pena fer-hi una visita. I tot això, al Penedès.

Versión Castellana
Esta semana he podido catar tres vinos de la bodega Mas Tinell, que siguiendo la línea marcada por su vino Gisele, catado hace unos meses, han seguido rediseñando las etiquetas, ofreciendo una imagen más moderna y atractiva, buscando acercarse a un consumidor más joven, que será el consumidor del futuro.
Los vinos catados han sido el Alba blanc de lluna 2012, un vino hecho con las tres variedades típicas del vino base para hacer CAVA, Macabeo, Xarel.lo y Parellada, pero han completado esta base con un 30% de la variedad Muscat, para potenciar sobre todo, su fragancia en nariz. Es un vino femenino, podríamos decir, que invita beber con facilidad, perfecto para tomar como aperitivo, como copa de bienvenida, esperando que llegue el resto de invitados.
El Mas Tinell Chardonnay 2012, es un vino hecho con la variedad Chardonnay, con más carácter, y sobre todo con mayor volumen en boca, más untuoso más largo, para tomar comiendo, con platos de carne blanca, y pastas con salsas ligeras.
El Mas Tinell Arte 2007, es un vino tinto, hecho con las variedades Cabernet Sauvignon, Merlot y Garnacha, que ha hecho una crianza en barrica de madera de un año. Es un vino limpio, con estructura sedosa, agradable y de cierta complejidad. Un vino con un amplio abanico de posibilidades a la mesa.
En definitiva, vinos vende hechos, de precios correctos, y provenientes de una bodega, al que vale la pena hacer una visita. Y todo ello, en el Penedès.

dimarts, 7 de maig de 2013

La irradiació ultraviolada pot conservar el vi


Investigadors de la Universitat de Lleida (UdL) han demostrat que la irradiació ultraviolada-visible (UV-vis) és eficaç per reduir l'activitat enzimàtica i la càrrega microbiana en l'elaboració de vi, possibilitant un menor ús de diòxid de sofre (SO2), una substància que, en consums alts, pot anar associada a riscos per a la salut i pot afectar a la qualitat del producte. Aquest és el resultat d'una recerca del departament de Tecnologia dels Aliments finançada pel Ministeri de Ciència i Innovació, que també ha comptat amb la col·laboració dels cellers Raimat del grup Codorniu.
Els investigadors, encapçalats pel catedràtic Albert Ibarz, han vinificat mostres de most de les varietats Xarel·lo, Parellada i Cabernet Franc, provinents de Raimat i Sant Sadurní d'Anoia. Algunes, sense cap tractament protector; altres, amb una quantitat estàndard de SO2 afegida i un tercer grup, després d'una etapa d'irradiació UV-vis. Els resultats mostren que la irradiació ultraviolada-visible és capaç de prevenir el deteriorament del vi en el mateix grau que ho fa el diòxid de sofre, però sense canviar altres paràmetres de qualitat com ara el pH, l'àcid tartàric o el grau alcohòlic.
Aquesta tecnologia, que també s'està estudiant com a alternativa als tractaments tèrmics en el processat dels sucs de fruites, ajuda a garantir l'estabilitat del vi sense afectar a les seves propietats organolèptiques, sotmeses a alts estàndards de qualitat. No obstant, en cas d'aplicar-se a nivell industrial encara seria necessària una petita addició residual de SO2 per tal d'inhibir completament l'activitat d'alguns enzims oxidatius, ja que el tractament d'irradiació en redueix l'activitat fins a un 82% però, en algunes varietats, no és capaç d'eliminar-la completament.
En període de proves
Els experts assenyalen que encara es requereix una major optimització del procés abans de la seva aplicació, sobretot per adaptar-lo a les característiques pròpies de cada varietat de raïm i evitar canvis de color al llarg del procés. En el mateix estudi també han demostrat que és possible congelar el most de la varietat Parellada abans de la vinificació sense cap efecte negatiu.
Aquest estudi seguirà desenvolupant-se fins a finals de 2014, malgrat que un dels seus impulsors, Víctor Falguera, s'ha desvinculat recentment de la Universitat de Lleida per incorporar-se al grup de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries liderat per Josep Rufat. Els autors de l'estudi, publicat en part a la revista científica LWT- Food Science and Technology, esperen que els resultats, que posen de manifest les possibilitats del mètode, es tradueixin en una major implicació del sector en el cofinançament de la recerca en un futur proper.  (Font: vadevi)

Versión Castellana 
Investigadores de la Universidad de Lleida (UdL) han demostrado que la irradiación ultravioleta-visible (UV-vis) es eficaz para reducir la actividad enzimática y la carga microbiana en la elaboración de vino, posibilitando un menor uso de dióxido de azufre ( SO2), una sustancia que, en consumos altos, puede ir asociada a riesgos para la salud y puede afectar a la calidad del producto. Este es el resultado de una investigación del departamento de Tecnología de los Alimentos financiada por el Ministerio de Ciencia e Innovación, que también ha contado con la colaboración de las bodegas Raimat del grupo Codorniu.
Los investigadores, encabezados por el catedrático Albert Ibarz, han vinificado muestras de mosto de las variedades Xarel.lo, Parellada y Cabernet Franc, provenientes de Raimat y Sant Sadurní. Algunas, sin ningún tratamiento protector, otras con una cantidad estándar de SO2 añadida y un tercer grupo, después de una etapa de irradiación UV-vis. Los resultados muestran que la irradiación ultravioleta-visible es capaz de prevenir el deterioro del vino en el mismo grado que lo hace el dióxido de azufre, pero sin cambiar otros parámetros de calidad tales como el pH, el ácido tartárico o el grado alcohólico.

Esta tecnología, que también se está estudiando como alternativa a los tratamientos térmicos en el procesado de los zumos de frutas, ayuda a garantizar la estabilidad del vino sin afectar a sus propiedades organolépticas, sometidas a altos estándares de calidad. No obstante, en caso de aplicarse a nivel industrial aún sería necesaria una pequeña adición residual de SO2 para inhibir completamente la actividad de algunas enzimas oxidativas, ya que el tratamiento de irradiación reduce la actividad hasta a un 82% pero, en algunas variedades, no es capaz de eliminar por completo.
En periodo de pruebas
Los expertos señalan que aún se requiere una mayor optimización del proceso antes de su aplicación, sobre todo para adaptarlo a las características propias de cada variedad de uva y evitar cambios de color a lo largo del proceso. En el mismo estudio también han demostrado que es posible congelar el mosto de la variedad Parellada antes de la vinificación sin ningún efecto negativo.
Este estudio seguirá desarrollándose hasta finales de 2014, pese a que uno de sus impulsores, Víctor Helecho, se ha desvinculado recientemente de la Universidad de Lleida para incorporarse al grupo del Instituto de Investigación y Tecnología Agroalimentarias liderado por Josep Rufat. Los autores del estudio, publicado en parte en la revista científica LWT-Food Science and Technology, esperan que los resultados, que ponen de manifiesto las posibilidades del método, se traduzcan en una mayor implicación del sector en la cofinanciación de la investigación en un futuro próximo.  (Fuente:vadevi)