divendres, 30 de novembre de 2012

Curs iniciació les Franqueses del Vallès

Avui hem acabat el primer curs d'iniciació al tast de vins a les Franqueses del Vallès.
Moltes gràcies a tots per la vostra assitència i paciència!.

dijous, 29 de novembre de 2012

Curs iniciació Roquetes (Tarragona)

Avui hem acabat el primer curs d'iniciació al tast de vins a la bonica població de Roquetes, segon municipi en extensió de la comarca del Baix Ebre. Bona gent, i bona sintonia.
Moltes gràcies a tots per la vostra assitència.

dijous, 22 de novembre de 2012

Estrellas Michelin 2013

Els responsables de la guia Michelin han presentat aquesta nit a l'hotel Ritz de Madrid la seva edició 2013 de la guia per a Espanya, en la qual s'incorporen dos nous establiments a la llista dels triestrellats: es tracta de l'alacantí Quique Dacosta (Dénia) i del biscaí Azurmendi (Larrabetzu), del xef Eneko Atcha, ambdós de cuina d'avantguarda.
Encara que no guanya a tercers estrella, Catalunya es converteix en l'única comunitat que obté segones estrelles: per a la Enoteca de l'hotel Arts, que dirigeix ​​Paco Pérez -que ja compta dues estrelles al Miramar de Llançà- i per al Moments, on al capdavant de la cuina està en Raül Balam, fill de Carme Ruscalleda i Toni Balam.
Catalunya és també la que incorpora més noves estrelles: sis, del total de 16 que s'han repartit a tot Espanya. Els restaurants que passen a ser estrellats són les Magnòlies (Arbúcies), Dos Palillos, Koi Shunka i Nectari a Barcelona, Lluerna (Santa Coloma de Gramenet) i Els Brancs (Roses).
S'esperava la tercera estrella de Mugaritz, que segueix sense arribar i l'esperada tercera estrella per al Santceloni de Madrid, tampoc ha estat possible.
La llista de les noves estrelles és la següent.
3 estrellas
Azurmendi (Larrabetzu)
Quique Dacosta (Dénia)
2 estrellas
Enoteca (Barcelona)
Moments (Barcelona)
1 estrella
A Catalunya:
les Magnòlies (Arbúcies)
Dos Palillos (Barcelona)
Koi Shunka (Barcelona)
Lluerna (Santa Coloma de Gramenet)
Nectari (Barcelona)
Els Brancs (Roses)

A Espanya:
Mina ( Bilbao)
Ars Natura (Cuenca)
Alejandro G. urrutia (Gijón)
El Puerto (Gijón)
Culler de Pau (O Grove)
kabuki (Sta. cruz de Tenerife)
José Carlos García (Málaga)
Chirón (Valdemoro. madrid)
Ricard Camarena (Valencia)
la Prensa (Zaragoza)

Versión Castellana
Los responsables de la guía Michelin han presentado esta noche en el hotel Ritz de Madrid su edición de la guía para España, en la que se incorporan dos nuevos establecimientos a la lista de los triestrellados: se trata del alicantino Quique Dacosta (Dénia) y del vizcaíno Azurmendi (Larrabetzu), del chef Eneko Atcha, ambos de cocina de vanguardia.
Aunque no gana ninguna tercera estrella, Catalunya se convierte en la única comunidad que obtiene segundas estrellas: para la Enoteca del hotel Arts, que dirige Paco Pérez -que ya cuenta dos estrellas en el Miramar de Llançà- y para Moments, al frente de cuya cocina está Raül Balam, hijo de Carme Ruscalleda y Toni Balam.
Catalunya es también la que incorpora más nuevas estrellas: seis, del total de 16 que se han repartido en toda España. Los restaurantes que pasan a ser estrellados son les Magnòlies (Arbúcies), Dos Palillos, Koi Shunka y Nectari en Barcelona, Lluerna ( Santa Coloma de Gramenet) y Els Brancs (Roses).
Se esperaba la tercera estrella de Mugaritz, que sigue sin llegar y la esperada tercera estrella para el Sanceloni de Madrid, tampoco ha sido posible.
La lista de las nuevas estrellas es la siguiente.
3 estrellas
Azurmendi (Larrabetzu)
Quique Dacosta (Dénia)
2 estrellas
Enoteca (Barcelona)
Moments (Barcelona)
1 estrella
En Catalunya:
les Magnòlies (Arbúcies)
Dos Palillos (Barcelona)
Koi Shunka (Barcelona)
Lluerna (Santa Coloma de Gramenet)
Nectari (Barcelona)
Els Brancs (Roses)

En España:
Mina ( Bilbao)
Ars Natura (Cuenca)
Alejandro G. urrutia (Gijón)
El Puerto (Gijón)
Culler de Pau (O Grove)
kabuki (Sta. cruz de Tenerife)
José Carlos García (Málaga)
Chirón (Valdemoro. madrid)
Ricard Camarena (Valencia)
la Prensa (Zaragoza)

dimarts, 20 de novembre de 2012

Lusitano distribució, vins de Portugal

L’empresa Lusitano distribució, ha fet a Barcelona una presentació de vins Portuguesos,  a l’espai de la fàbrica Moritz de Barcelona.
En aquesta presentació van venir 8 elaboradors a presentar els seus vins

Muros de Melgaço, 2010 Vinho Verde DOC de Anselmo Mendes, fet amb la varietat Alvarinho, un representant dels vinho verde, fresc i aromàtic, allunyat del perfil de albariño que coneixem de Galicia, amb un perfil més exòtic-tropical.
Vinha Formal Branco, 2008 BAIRRADA DOC, de Luis Pato, fet amb la varietat bical. Un vi més evolucionat, més madur, amb bona acidesa i un alcohol més present.
El primer vi negre va ser el Abandonado tinto, 2008, DOURO DOC de Alves de Sousa, fet  Tinta Amárela, Touriga Franca i Touriga Nacional i altres varietats sense especificar. Un vi, al meu entendre, absolutament espectacular: mineral, balsàmics molt marcats (mentol, eucaliptus), tinta xina, amb una boca amplia i persistent. El millor vi del tast.
Quinta da Vegia reserva 2005, DAO DOC, de Casa de Cello, fet amb touriga nacional, tinta roriz. Un ve més madur, de tall més clàssic, unes fustes velles més presents, però amb complexitat.
Ramisco de Colares , 2009, COLARES DOC, de Monte Cascas, fet  amb la varietat  Ramisco. Varietat considerada de les més velles del continent, doncs a l’estar en terrenys sorrencs, no va poder ser atacat per la fil·loxera. La producció d’aquest vi és minúscula, 800 ampolles. És un vi de color molt lleu, amb poca coloració, rosat tel de ceba, fresc en nas, i amb una acidesa molt alta, la qual cosa li permet potencials de guarda llargs. Interessant.    
Dona Maria tinto reserva 2005, ALENTEJO DOC, de Julio Bastos, fet amb Alicante bouschet, Petit verdor i syrah. És un vi que es va mostrar tancat, amb un nas madur, de fruita vermella madura, i també amb una acidesa alta, que el feia molt fresc en boca.
Malmsey 20 anos, H&H, MADEIRA DOC, fet amb malmsey 100%, amb un nas dens, fruits dolços dessecats, panses fiques, prunes, fruita negra, record de conserva d’anxoves, amb una boca llarga, ampla, però amb un alcohol marcat, al que crec que li faltava integració.  
Bacalhôa Moscatel Roxo 2001, moscatel de Sétubal (SETUBAL DOC), del celler  Bacalhôa, fet amb la varietat moscatel roxo. Per a mi va ser la segona sorpresa de la vetllada. Anyada 2001, es va mostrar molt fresc, flor de taronger, pell de taronja, flors blanques, dens i perfumat. Boca voluminosa, fresc per la seva bona acidesa i terriblement agradable. Una delícia de vi.
Va ser un tast interessant, o varem tastar vins i varietats desconegudes, amb l’assistència dels elaboradors dels vins, que van venir expressament per aquesta presentació, cosa molt d’agrair  en aquets temps. Tots aquest vins els podreu trobar a olusitano, al carrer Castanys 23, de Barcelona, on podreu trobar vins, pastissos i productes tradicionals de Portugal.

Versión Castellana
La empresa Lusitano distribución, ha hecho en Barcelona una presentación de vinos Portugueses, en el espacio de la fábrica Moritz de Barcelona. En esta presentación vinieron 8 elaboradores a presentar sus vinos.

Muros de Melgaço, 2010. Vinho Verde DOC.
De Anselmo Mendes, hecho con la variedad Alvarinho, un representante de los vinho verde, fresco y aromático, alejado del perfil de albariño que conocemos de Galicia, con un perfil más exótico-tropical.
Vinho Formal Branco, 2008. Bairrada DOC.
De Luis Pato, hecho con la variedad bical. Un vino más evolucionado, más maduro, con buena acidez y un alcohol más presente.
Abandonado tinto, 2008. Douro DOC.
De Alves de Sousa, lo Tinta Amarela, Touriga Franca, Touriga Nacional y otras variedades sin especificar. Fue el primer vino tinto de la cata, un vino, en mi opinión, absolutamente espectacular: mineral, balsámicos muy marcados (mentol, eucalipto), tinta china, con una boca amplia y persistente. El mejor vino de la cata.
Quinta da Vegia Reserva 2005, Dao DOC,
De Casa de Cello, hecho con Touriga Nacional, tinta Roriz. Un vino más maduro, de corte más clásico, unas maderas viejas más presentes, pero con complejidad.
Ramisco de Colares, 2009. Colares DOC.
De Monte Cascais, hecho con la variedad Ramisco. Variedad considerada de las más viejas del continente, pues al estar en terrenos arenosos, no pudo ser atacada por la filoxera. La producción de este vino es minúscula, unas 800 botellas. Es un vino de color muy leve, con poca coloración, rosado piel de cebolla, fresco en nariz, y con una acidez muy alta, lo que le permite potenciales de guarda largos. Interesante.
Dona Maria Tinto Reserva 2005, Alentejo DOC.
De Julio Bastos, hecho con Alicante Bouschet, Petit verdot y Syrah. Un  vino que se mostró cerrado, con una nariz madura, de fruta roja madura, y también con una acidez alta, que lo hacía muy fresco en boca.
Malmsey 20 anos , Madeira  DOC.
De la empresa H & H, hecho con malmsey 100%, con una nariz densa, frutos dulces desecados, pasas, higos, ciruelas, fruta negra, recuerdo de conserva de anchoas, con una boca larga, amplia, pero con un alcohol marcado, al que creo que le faltaba integración.
Bacalhôa Moscatel Roxo 2001, moscatel de Setúbal (Setúbal DOC).
De la bodega Bacalhôa, hecho con la variedad moscatel roxo. Para mí fue la segunda sorpresa de la velada. Añada 2001, se mostró muy fresco, flor de azahar, piel de naranja, flores blancas, denso y perfumado. Boca voluminosa, fresco por su buena acidez y terriblemente agradable. Una delicia de vino.
Fue una cata interesante, donde pudimos catar vinos y variedades desconocidas, con la asistencia de los elaboradores de los vinos, que vinieron a adrede para esta presentación, cosa muy de agradecer en estos tiempos. Todos estos vinos se pueden encontrar en olusitano, en la calle Castaños 23, de Barcelona, ​​donde además de, se pueden comprar  pasteles y productos tradicionales de Portugal.

dijous, 15 de novembre de 2012

Cava Duran ha fet la presentació del seus productes a Barcelona, a la magnifica botiga de la distribuïdora Escolà. En aquesta presentació, s’ha pogut tastar el nou cava  Marta 2009, elaborat amb  xarel·lo, macabeu i parellada i amb una criança de  més de 24 mesos.
Els caves anaven maridats amb diferents productes. El Duran Gran reserva 2008, amb 36 mesos de criança , elaborat amb Xarel·lo, Macabeu, Parellada i Chardonnay, anava acompanyat d’un steak tartare, amb una notòria presència de mostassa, però amb resultat encertat.     
El Duran Gran Reserva Brut Nature 2007, de 42 mesos de criança, on a banda de les tres varietats típiques, intervenen el Chardonnay i el Pinot Noir, estava maridat amb un assortit de ibèrics, combinació que em va semblar la més complicada i difícil d’entendre.
El Rosé Gran Reserva de la casa Duran, amb una criança de 30 mesos, elaborat amb Pinot Noir i trepat, un cava que sorprèn pel seu potent color,  va estar maridat amb un salmó marinat. Correcte.
I per acabar hi havia una barra d’ostres (Marisc Genaro) per acabar la vetllada, com cal.     
En resum, un bon CAVA, amb una línia clara de producte, on aposten per la llarga criança, buscant la integració del carbònic, i el treball de les mares en la criança. Caves elegants i amb personalitat.
Versión Castellana
Cava Duran ha hecho la presentación de sus productos en Barcelona, ​​en la magnífica tienda de la distribuidora Escolà. En esta presentación, se ha podido catar el nuevo cava Marta 2009, elaborado con Xarel·lo, Macabeo y Parellada, con una crianza de más de 24 meses.
Los cavas iban maridados con diferentes productos. El Duran Gran Reserva 2008, con 36 meses de crianza, elaborado con Xarel.lo, Macabeo, Parellada y Chardonnay, iba acompañado de un steak tartare, con una notoria presencia de mostaza, pero con resultado acertado.
El Duran Gran Reserva Brut Nature 2007, de 42 meses de crianza, donde aparte de las tres variedades típicas, intervienen el Chardonnay y el Pinot Noir, estaba maridado con un surtido de ibéricos, combinación que me pareció la más complicada y difícil de de entender.
El Rosé Gran Reserva de la casa Durán, con una crianza de 30 meses, elaborado con Pinot Noir y taladrado, un cava que sorprende por su potente color, estuvo maridado con un salmón marinado. Correcto.
Y para terminar había una barra de ostras (Marisco Genaro) para terminar la velada, como es debido.
En resumen, un buen CAVA, con una línea clara de producto, donde apuestan por la larga crianza, buscando la integración del carbónico, y el trabajo de las lias en la crianza. Cavas elegantes y con personalidad.

dilluns, 12 de novembre de 2012

Presentació de Golden Vintage a BCN

S’ha fet a Barcelona, el saló de presentació dels vins que porta en distribució l’empresa Golden vintage. El tast es va fer a les magnífiques instal·lacions de la fàbrica moritz a Barcelona. S’han pogut tastar vins de Champagne, Bourgogne, Bordeaux, Cahors, Corbieres, Roussillon, Priorat i Toro, una cinquantena de vins, de moderats.
D’entre tots ells, destaco els vins de Dominique Andiran, propietari de Domaine Haut Campagnau, a Gers, Sud Oest (France).  Uns vins provinents de cultiu biodinàmic, dosis molt baixes o nul·les de SO2, obtenint com a resultat uns vins molt particulars i singulars, absolutament recomanables.
També destaco els vins de Ricart Rofes que fa al priorat, amb els vins raret i rar, sobretot el seu vi blanc de garnatxa blanca i Chenin.
Un tast ben organitzat, ben situat i en un espai idoni per a fet aquest tipus d’actes.
Res a veure amb la presentació de la guia de vins de Catalunya 2013, que es va fet la setmana passada a la discoteca Otto Zutz, a Barcelona. Un local estret, molt poc il·luminat, totalment inadequat per a tastar vins. Parlant amb diferents cellers presents, tots hem van dir el mateix: que el lloc els semblava totalment equivocat per a fer una presentació per a professionals. Esperem que en pròximes edicions, escullin millors locals, tal com van fer en les anteriors edicions.

Versión Castellana
Se ha hecho en Barcelona, el salón de presentación de los vinos que lleva en distribución la empresa Golden vintage. La cata se realizó a las magníficas instalaciones de la fábrica Moritz en Barcelona. Han podido probar vinos de Champagne, Borgoña, Bordeaux, Cahors, Corbieres, Roussillon, Priorat y Toro, una cincuentena de vinos, de moderados.
De entre todos ellos, destaco los vinos de Dominique Andiran, propietario de Domaine Haut Campagnau, en Gers, Sur Oeste (France). Unos vinos provenientes de cultivo biodinámico, con dosis muy bajas o nulas de SO2, obteniendo como resultado unos vinos muy particulares y singulares, absolutamente recomendables.
También destaco los vinos de Ricart Rofes elaborados en el Priorat, con los vinos Raret y Rar, sobre todo su vino blanco de garnacha blanca y Chenin.
Una cata bien organizada, bien situada y en un espacio idóneo para realizar este tipo de actos.
Nada que ver con la presentación de la guía de vins de Catalunya 2013, que se hizo la semana pasada en la discoteca Otto Zutz, en Barcelona. Un local estrecho, poco iluminado, totalmente inadecuado para catar vinos. Hablando con diferentes bodegas presentes, todos me dijeron lo mismo: que el lugar les parecía totalmente equivocado para hacer una presentación para profesionales. Esperamos que en próximas ediciones, escojan mejores locales, tal como hicieron en las anteriores ediciones.

dissabte, 10 de novembre de 2012

La pèrdua de prestigi de la DO CAVA

Fa uns anys que, de mica en mica, diferents cellers elaboradors de CAVA, han anat abandonant la denominació d'origen, i traient al mercat els seus productes con a vins escumosos, sense portar el segell de CAVA. Aquesta setmana, una de les cases més destacades del sector, Raventós i Blanc de Sant Sadurní d’Anoia, a anunciat la seva sortida del Consell Regulador del Cava.
els motius són varis, entre ells la pèrdua de prestigi del segell CAVA, sobretot als mercats internacionals, la davallada dels preus del producte, el fet que sigui una denominació d’origen que no identifiqui un únic territori (es produeix a set comunitats autònomes espanyoles), així com l’encotillament del reglament pel que fa a la utilització de varietats, ha animat diversos elaboradors a deixar la DO Cava per emparar els seus escumosos sota el reglament de la DO Penedès. El primer va ser Mas Comtal,  i el seguiren Colet, Mas Bertran, Can Ramon Viticultors del Montgròs o Loxarel. Altres firmes, com Albet i Noya, han decidit començar a comercialitzar la meitat dels seus caves com a escumosos de la DO Penedès. També Can Ràfols dels Caus estudia abandonar la DO Cava. Raventós i Blanc aposta per un “nom propi” per als seus escumosos.

Versión Castellana
Hace unos años que, poco a poco, diferentes bodegas elaboradoras de cava, han ido abandonando la denominación de origen, y sacando al mercado sus productos como vinos espumosos, sin llevar el sello de CAVA. Esta semana, una de las casas más destacadas del sector, Raventós i Blanc de Sant Sadurní d'Anoia, a anunciado su salida del Consejo Regulador del Cava.

Los motivos son varios, entre ellos la pérdida de prestigio del sello CAVA, sobre todo en los mercados internacionales, el descenso de los precios del producto, el hecho de que sea una denominación de origen que no identifique un único territorio (se produce a siete comunidades autónomas españolas ), así como el encorsetamiento del reglamento en cuanto a la utilización de variedades, ha animado varios elaboradores a dejar la DO Cava para amparar sus espumosos bajo el reglamento de la DO Penedès. El primero fue Mas Comtal, y le siguieron Colet, Mas Bertran, Can Ramon Viticultors del Montgròs o Loxarel. Otras firmas, como Albet i Noya, han decidido comenzar a comercializar la mitad de sus cavas como espumosos de la DO Penedès. También Can Ràfols dels Caus estudia abandonar la DO Cava. Raventós i Blanc apuesta por un "nombre propio" para sus espumosos.

dimecres, 7 de novembre de 2012

Aroma de Nike

Em preguntaven en una entrevista, que digués una olor. Vaig pensar immediatament en la olor que feia la pell de la meva segona novieta, fa un munt d’anys. Feia una olor que encara avui, em posa la pell de gallina i un somriure tonto als llavis: simplement feia olor al seu gel de bany, Sanex, i aquesta aroma anirà associat indefectiblement per sempre a la seva persona. Fantàstic.
I el següent aroma que em va venir, era un aroma anterior encara, de quan jo tenia 12-14 anys, pre-adolescent. Amb els meus cosins anàvem de tant en tant a Andorra (El país dels Pirineus), de compres, i nosaltres sols hi anàvem per una cosa: Per comprar-nos bambes. I en aquella època, eren unes Nike. També podien ser unes New Balance,  Karhu, Saucony.... però sempre compràvem unes Nike.
I arribava a casa i les guardava a la seva capsa original, a sota del llit. I recordo que obria la capsa, les mirava i les olorava: i feien  olor de Nike noves, és clar. Una Barreja de  tela, pell, goma i cartró, però sobretot olor de nou, de noves, de que les tenia jo, i de que eren meves.
Llegia en un estudi, que la informació que el nostre cervell va emmagatzemant a través dels nostres sentits: vista, oïda, tacte, gust, aquesta informació necessita una sèrie de passos per a ser codificad i emmagatzemada, per a poder ser recuperada quan ens faci falta. Deia l’estudi, que la informació emmagatzemada a través de l’olfacte, és la que menys passos necessita per a ser codificada i guardada.
Per això, al percebre un aroma, que feia molts anys que no sentíem, immediatament, l’associem al seu record, encara que sigui de fa molts, molts anys. I sempre formarà part, de la nostra memòria olfactiva. Com les meves Nike. I aquest aroma l’he pogut recuperar aquest cap de setmana, quan m’he pogut comprar unes Nike vintage; que guardo sota el llit, i puc olorar, quan vull.

Versión Castellana          
Me preguntaban en una entrevista, que dijera un aroma. Pensé inmediatamente en el olor/aroma que hacía la piel de mi segunda novia, hace un montón de años. Olía a Sanex, y ese aroma irá asociado indefectiblemente para siempre a su persona. Fantástico.
Y el siguiente aroma que me vino, era un aroma anterior todavía, de cuando yo tenía 12-15 años, pre-adolescente. Con mis primos íbamos de vez en cuando en Andorra (El país de los Pirineos), de compras, y nosotros sólo íbamos por una cosa: Para comprarnos zapatillas. Y en aquella época, eran unas Nike.
También podían ser unas New Balance, Karhu, Saucony .... pero siempre comprábamos unas Nike. Era lo que molaba.
Y llegaba a casa y las guardaba en su caja original, debajo de la cama. Y recuerdo que abría la caja, las miraba y las olía: y olían a Nike nuevas, claro. Una mezcla de tela, piel, goma y cartón, pero sobre todo olor a nuevo, a nuevas, de que las tenía yo, y de que eran mías.
Leía en un estudio, que la información que nuestro cerebro va almacenando a través de nuestros sentidos: vista, oído, tacto, gusto, esta necesita una serie de pasos para ser codificada y almacenada, para poder ser recuperada cuando nos haga falta. Decía el estudio, que la información almacenada a través del olfato, es la que menos pasos necesita para ser codificada y guardada.
Por ello, al percibir un aroma, que hacía muchos años que no sentíamos, de inmediato, la asociamos a su recuerdo, aunque sea de hace muchos, muchos años. Y siempre formará parte de nuestra memoria olfativa. Como mis Nike.
Y este aroma lo he podido volver a recuperar este fin de semana, cuando me he podido comprar unas Nike Vintage; que guardo debajo de la cama, y que puedo oler, cuando deseo.

divendres, 2 de novembre de 2012

Battonage, vinos de expresión

L’empresa Battonage, vinos de expresión, ha presentat en la seva 2ona edició, el gustalia wine& Fun Session, a Casa Capell a Barcelona. Si han presentat gairebé 150 vins, d’uns 40 cellers, majoritàriament de la península ibèrica. D’entre tots ells destaco els vins que em varen sorprendre, com  els vins de Bodegas Hispano+suizas, un vins moderns, nets i ben fets.  Els sorprenents vins de Cortijo Los Aguilares, un celler de la Sierra de Ronda, de Màlaga, on elaboren uns vins amb Pinot Noir i Petit Verdot, interessants.
Els vins de Mas Rodó Viticultors, amb la varietat recuperada Montonega, un vi blanc, particular, especial i singular. Interessant també el seu vi Riesling (amb un punt de botrytis) i el mono varietal de Xarel·lo. Bons vins blancs, els d’aquest celler.
Saló amb un bon ambient, un DJ amenitzant la trobada i un caricaturista ràpid, que feia retrats dels cellerers.

Versión Castellana
La empresa battonage, vinos de Expresión, ha presentado en su 2 ª edición, el gustalia wine & Fun Session, en Casa Capell en Barcelona. Si han presentado casi 150 vinos, de unos 40 bodegas, mayoritariamente de la península ibérica. De entre todos ellos destaco los vinos que me sorprendieron, como los vinos de Bodegas Hispano + suizas, un vinos modernos, limpios y bien hechos. Los sorprendentes vinos de Cortijo Los Aguilares, una bodega de la Sierra de Ronda, de Málaga, donde elaboran unos vinos con Pinot Noir y Petit Verdot, interesantes.
Los vinos de Mas Rodó Viticultores, con la variedad recuperada Montonega, un vino blanco, particular, especial y singular. Interesante también su vino Riesling (con un punto de botrytis) y el mono varietal de Xarel · lo. Buenos vinos blancos, los de esta bodega.
Salón con un buen ambiente, un DJ amenizando el encuentro y un caricaturista rápido, que hacía retratos de los bodegueros