dissabte, 1 de setembre de 2012

Recuperen la varietat de raïm vinyater

Tot just queden 9 hectàrees de ceps de la varietat vinyater a tot Catalunya i 7,5 d'elles estan a l'Alt Camp. És una de tantes varietats que van quedar en l'oblit al dictat de les grans productores que exigeixen quantitat i portar als agricultors a optar per soques més comercials i importades.
Però un grup de petits productors, convençuts que en el propi hi ha la diferència amb la qual es pot competir en el mercat, han apostat per recuperar el vinyeter com una de les varietats que s'haurien d'incorporar a la Denominació d'Origen Tarragona.
Tècnics de l'Institut Català del Vi (Incavi) van visitar el dia 27-08-2012 la finca de Les Espelmes, a Puigpelat, on es conserva una vinya de vinyater que va ser plantada entre 1948 i 1952 i que el seu propietari Ramon Gavarró, ha conservat. «Vaig arribar a plantejar-me arrencar per contractar la subvenció, però em van fer veure que era un patrimoni natural de la zona».
Ara s'ha seleccionat una sèrie de soques que durant tres anys analitzaran els tècnics per a una vinificació que permetrà determinar la seva potencialitat. En cas de confirmar el interès de la varietat, es podria incloure a la DO Tarragona, on entre altres també hi ha les de ull de llebre, merlot, garnatxa, sumoll, samsó o cabernet sauvignon per negres, o macabeu, Perellada, xarel.lo o chardonnay per a blancs.
La recuperació de la varietat vinyater va més enllà de l'elaboració d'un vi amb diferents matisos als habituals, sinó que és el rescat del autòcton, que només es produeix a la zona i que marca diferències en un món globalitzat, amb tot el que pot representar en vendes o en atractiu de turisme enològic.
La globalització i la uniformitat de gustos dirigida des del mercat ha portat a oblidar varietats com el mateix vinyater, el xarel.lo rosat o el Trobat, amb prou feines  utilitzades. Un oblit que es va accentuar en la dècada dels 70 amb l'expansió del cava que preferia varietats com el macabeu o el xarel.lo, amb major rendibilitat per la quantitat i qualitats.
Les primeres ampolles amb vinyater es podrien tenir l'any proper, encara que no per comercialitzar, sinó per conèixer la seva potencialitat. A partir d'aquí s'analitzarà les adaptacions, tractaments en fred o si té més interès en elaboracions monovarietals o en cupatge.
Ramon Gavarra assenyala que «s'ha de mirar al més proper i sempre els petits cellers són els que han d'innovar per trobar nous productes».
Font: diaridetarragona.com

Versión castellana
Intentan rescatar del olvido la histórica variedad de uva vinyater
Apenas quedan 9 hectáreas de cepas de la variedad vinyater en toda Cataunya y 7,5 de ellas están en el Alt Camp. Es una de tantas variedades que quedaron en el olvido al dictado de las grandes productoras que exigen cantidad y llevaron a los agricultores a optar por cepas más comerciales e importadas.
Pero un grupo de pequeños productores, convencidos de que en lo propio está la diferencia con la que se puede competir en el mercado, han apostado por recuperar el vinyeter como una de las variedades que deberían incorporarse a la Denominación de Origen Tarragona.
Salvada
Técnicos del Institut Català del Vi (Incavi) visitaron ayer la finca Les Espelmes, en Puigpelat, en la que se conserva una viña de vinyater que fue plantada entre 1948 y 1952 y que su propietario Ramon Gavarró, ha conservado. «Llegué a plantearme arrancarla para acogerme a la subvención, pero me hicieron ver que era un patrimonio natural de la zona».
Ahora se ha seleccionado una serie de cepas que durante tres años analizarán los técnicos para una vinificación que permitirá determinar su potencialidad. En caso de confirmarse el interés de la variedad podría incluirse en la DO Tarragona, donde entre otras también están las de ull de llebre,  merlot, garnatxa, sumoll, samsó o  cabernet sauvignon para negros o macabeu, perellada, xarel·lo o  chardonnay para blancos.
La recuperación de la variedad vinyater va más allá de la elaboración de un vino con diferentes matices a los habituales, sino que es el rescate de lo autóctono, que sólo se produce en la zona y que marca diferencias en un mundo globalizado, con todo lo que puede representar en ventas o en atractivo de turismo enológico.
La globalización y la uniformidad de gustos dirigida desde el mercado ha llevado a olvidar variedades como el propio vinyater, el xarel·lo rosado o el trobat, apenas utilizadas. Un olvido que se acentuó en la década de los 70 con la expansión del cava que prefería variedades como el macabeo o el xarel·o, con mayor rentabilidad por la cantidad y cualidades.
Las primeras botellas con vinyater se podrían tener el próximo año, aunque no para comercializarse, sino para conocer su potencialidad. A partir de aquí se analizará las adaptaciones, tratamientos en frío o si tiene más interés en elaboraciones monovarietales o en cupaje.
Ramon Gavarrà señala que «se ha de volver la vista a lo más cercano y siempre las pequeñas bodegas son las que deben innovar para encontrar nuevos productos».

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada