dimarts, 12 de juliol de 2011

Gin Show Barcelona

L’empresa Drinks Marketing Group, ha organitzat a l’hotel W de Barcelona una presentació de diferents ginebres i tòniques,  les quals han experimentat darrerament un fort interès al mercat, posant de moda  un combinat clàssic que, fins fa poc, era consumit per una minoria. Actualment, Espanya ocupa la segona posició el ranking mundial de consum de ginebra, trobant Filipines en primera posició.
A la presentació, es van poder tastar 35 Gins diferents i 4 tòniques. A banda de les tècniques d’elaboració de la ginebra, més o menys destil·lada o rectificada, i amb més o menys botànics infusionats, cal fixar-se en l’origen del destil·lat (grà o fruita) i en la destil·leria que l’ha fet.
Moltes marques conegudes del mercat, surten de la mateixa destil·leria, amb un mateix alcohol de base, amb una lleugera personalització a l’hora de fer la infusió amb els diferents botànics.
Una ginebra és un alcohol producte d’una fermentació, que pot ser de grà (blat de moro, civada, mill, blat, ordi), de fruita (raïm, pomes, etc) i d’altres (patates, melasses, etc). Aquest alcohol es destil·la, fraccionant caps, cors i cues, d’on es desestimen els caps i les cues, i es queden amb la porció central, anomenada cors. En aquest alcohol, s’hi afegeixen els elements que conformaran l’aroma de la ginebra ( principalment baies de ginebró, flors, espècies exòtiques, pells de cítrics, herbes aromàtiques, etc, etc). Aquests elements poden ser afegits per infusió o per arrossegament de vapor.       
De les ginebres tastades,  sols n’hi ha una que es distingeix per sobre de la resta i és la Gin elaborada per  William Chase. Petita destil·leria familiar localitzada a uns 200km a l’oest de Londres, a Hereford, població coneguda per la raça de vedella de carn de qualitat que rep el mateix nom.
William Chase és l’única destil·leria que controla tot el procés, des de la plantació fins al producte acabat, i sols obté alcohol del producte de la seva granja, unes 400 Ha, dedicades al conreu de pomes (per a fer ginebra) i patates (per a fer vodka). Per a la seva ginebra utilitza 10 botànics diferents,  ginebró, coriandre, Angèlica, regalèssia, Orrico, pell de taronja i de llimona, llúpol, flor de saüc i pomes Bramley. Es pot dir que és l’única destil·leria de “finca” que existeix,  distinció que li concedeix un innegable prestigi entre els connaisseurs.
La resta de ginebres, queden a distància, però en destacaré algunes que vaig trobar interessants:
Bluecoat, ginebra procedent de Pensilvania, EUA, feta en honor als soldats casaques blaves. Està elaborada amb alcohol de grà, que trobem en nas, juntament amb records de pell de taronja. Lleugera amargor en boca.
209, procedent de California, EUA. A la seva composició hi trobem 14 botànics, l’alcohol base es de gra de blat de moro, rebaixada amb aigua d’una glacera de nevada. En nas es mostra anisada, cítrics i certa dolçor.
Hoxton, procedent de Londres. Composta per  6 botànics, un d’ells el coco, que domina moltíssim en nas. Al rebaixar la temperatura de la ginebra, es perd la potència del coco i apareixen fragàncies cítriques. Curiós i diferent.
Gin mare, procedent d’Espanya, amb botànics mediterranis olives, alfàbrega, farigola, romaní, que destaquen en nas, fent-la realment, uns aromes mediterranis reconeixibles i propers.
La famosa G`Vine florasion - G`Vine nuasion. Dues gins elaborades amb alcohol a partir de raïm del a varietat ugni blanc. La G`Vine florasion destaca pel seu nas floral, flor blanca de vinya, i la - G`Vine nuasion es mostra més vegetal i picant en nas, per la seva infusió de gingebre i cardamom.
Hendrick’s, suau i elegant, una bona opció.
7d, procedent d’anglaterra,  segons ells una ginebra evolutiva, o sigui, que per l’addició de clorofil·la que dur en la seva composició,  això fa que  la ginebra evolucioni mica en mica a la copa i els aromes es vagin obrint i succeint.
Citadelle, procedent de França, és la meva ginebra preferida, per la seva complexitat i delicadesa en nas.  
La resta de ginebres de la mostra varen ser: Nº3 London Gin, Bayswater London dry gin, Beefeter 24, Get Black Pink gin - Get black blue gin - Blue Ribbon, Dragons gin, Mombasa, Master’s, Martin Miller’s Gin, Rives, BOE - Brecon - Pink 47 - Edinburgh - The Duke – Geranium, William Chase, Elderflower – Heather, Bombay Saphire, Port of Dragons
Tònica
Pel que fa a la tònica, crec que aquesta no ha d’intervenir gaire al gust del combinat; cal que el carbònic que contingui (que pot ser endogen o exogen), sigui de bombolla petita i no agressiva. Aquest despreniment de carbònic ajuda a aixecar els aromes del destil·lat.  Les marques que es varen poder tastar varen ser  Nordic Mist, Abbondio, INDI&co, 1724. Abbondio un tònica italiana, amb un toc dolcenc, molt suau, i sobretot destaco la tònica INDI&co, de bombolla fina, lleugera amargor, notes especiades ja que en la seva composició hi trobem Kalinji, kewra, cardamom, pell de taronja de Sevilla i llima.
  
Versión Castellana
La empresa Drinks Marketing Group, ha organizado en el hotel W de Barcelona una presentación de diferentes ginebras y tónicas, productos que han experimentado últimamente un fuerte interés en el mercado, poniendo de moda un combinado clásico que, hasta hace poco, era consumido por una minoría. 
Actualmente, España ocupa la segunda posición el ranking mundial de consumo de ginebra, encontrando Filipinas en primera posición. 
En la presentación, se pudieron probar 35 gins diferentes y 4 tónicas. Dejando a una lado  las técnicas de elaboración de la ginebra, más o menos destilada o rectificada, y con más o menos botánicos infusionados, hay que fijarse en el origen del destilado (grano o fruta) y en la destilaría  que lo ha hecho.
Muchas marcas conocidas del mercado, proceden de la misma destilería, con un mismo alcohol de base, con una ligera personalización a la hora de hacer la infusión con los diferentes botánicos. 
Una ginebra es un alcohol producto de una fermentación, que puede ser de grano (maíz, avena, mijo, trigo, cebada), de fruta (uva, manzanas, etc) y otros (patatas, melazas, etc). Este alcohol se destila, fraccionando cabezas, corazones y colas, de donde se desestiman las cabezas y las colas, y se quedan con la porción central, llamada corazones. En este alcohol, se añaden los elementos que conformarán el aroma de la ginebra (principalmente bayas de enebro, flores, especias exóticas, pieles de cítricos, hierbas aromáticas, etc, etc). Estos elementos pueden ser añadidos por infusión o por arrastre de vapor. 
De las ginebras degustadas, sólo hay una que se distingue por encima del resto y es la Gin elaborada por William Chase. Pequeña destilería familiar localizada a unos 200 km al oeste de Londres, en Hereford, población conocida por la raza de ternera de carne de calidad que recibe el mismo nombre. 
William Chase es la única destilería que controla todo el proceso, desde la plantación hasta el producto terminado, y sólo obtiene alcohol del producto de su granja, unas 400 Ha, dedicadas al cultivo de manzanas (para hacer ginebra) y patatas (para hacer vodka). Para su ginebra utiliza 10 botánicos diferentes, enebro, cilantro, Angélica, regaliz, Orrico, piel de naranja y de limón, lúpulo, flor de saúco y manzanas Bramley. Se puede decir que es la única destilería de "finca" que existe, distinción que le concede un innegable prestigio entre los connaisseurs.
El resto de ginebras, quedan a distancia, pero voy a destacar algunas que encontré interesantes:
Bluecoat, ginebra procedente de Pensilvania, EUA, hecha en honor a los soldados casacas azules. Está elaborada con alcohol de grano, que reconocemos en nariz, junto con unos recuerdos de piel de naranja. Ligera amargor en boca. 
209, procedente de California, EUA. En su composición encontramos 14 botánicos, el alcohol base es de grano de maíz, rebajada con agua de un glaciar de nevada. En nariz se muestra anisada, cítricos y cierto dulzor. 
Hoxton, procedente de Londres. Compuesta por 6 botánicos, uno de ellos el coco, que domina muchísimo en nariz. Al rebajar la temperatura de la ginebra, se pierde la potencia del coco y aparecen fragancias cítricas. Curiosa y realmente diferente a todas las gins del mercado.
Gin mare, procedente de España, utiliza botánicos mediterráneos, aceitunas, albahaca, tomillo, romero, que destacan en nariz, haciéndola realmente, unos aromas mediterráneos reconocibles y cercanos. 
La famosa G`Vine florasion - G`Vine nuasion. Dos gins elaboradas con alcohol procedente de uvas de variedad Ugni Blanc. G `Vine florasion destaca por su nariz floral, flor blanca de viña, y la - G`Vine nuasion se muestra más vegetal y picante en la nariz, por su infusión de jengibre y cardamomo.
Hendrick’s, suave y elegante, una buena opción. 
7d , procedente de Inglaterra, según ellos una ginebra evolutiva, o sea, que por la adición de clorofila que llevar en su composición, esto hace que la ginebra evolucione poco a poco en la copa y los aromas se vayan abriendo y sucediendo. 
Citadelle, procedente de Francia, es mi ginebra preferida, por su complejidad y delicadeza en la nariz. 
El resto de ginebras de la muestra fueron: N º 3 London Gin, Bayswater London dry gin, Beefeter 24, Get Black Pink hayan - Get black blue hayan - Blue Ribbon, Dragones gin, Mombasa, Master 's, Martin Miller' s Gin, Rives, BOE - Brecon - Pink 47 - Edinburgh - The Duke - Geranium, William Chase, Elderflower - Heather, Bombay Saphire, Puerto Dragons

Tónica 

En cuanto a la tónica, creo que ésta no debe intervenir demasiado en el sabor del combinado, es necesario que el carbónico que contenga (que puede ser endógeno o exógeno), sea de burbuja pequeña y no agresiva. Este desprendimiento de carbónico ayuda a levantar los aromas del destilado. Las marcas que se pudieron degustar fueron Nordic Mist, Abbondio, INDI&co, 1724. Abbondio un tónica italiana, con un toque dulzón, muy suave, pero sobre todo destaco la tónica INDI&co, de burbuja fina, ligero amargor, i unas notas especiadas ya que en su composición encontramos Kalinji, kewra, cardamomo, piel de naranja de Sevilla y lima.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada